«Tot i que el campanar i l'església de Sant Pere són una de les icones més divulgades de la ciutat, el fet és que, al llarg del temps, se n'han fet pocs estudis en profunditat». Per suplir aquesta mancança, assenyalada pel mateix autor en la introducció del llibre, l'historiador Ezequiel Gort ha escrit Sant Pere i el campanar. La construcció i les transformacions de l'edifici de la prioral reusenca, que ahir es va presentar a l'Arxiu Històric Municipal. L'obra és una de les novetats editorials de l'associació Carrutxa per aquest Sant Jordi.

Malgrat l'exhaustivitat de l'estudi de Gort, continua sent una incògnita la data exacta en què es va erigir el temple romànic que va ser origen de l'actual, construït al segle XVI. No s'hi han fet les excavacions arqueològiques pertinents per fixar amb precisió la data del primer temple de Sant Pere i els documents existents només permeten afirmar que «es va bastir a partir d'algun moment de la segona meitat del segle XII, i fins és molt possible que la fàbrica encara s'allargués fins ben entrada la primera meitat del segle següent», segons Gort. Els orígens medievals del temple, doncs, són el motiu del primer capítol del llibre, a partir del qual es va desgranant una visió àmplia del procés constructiu de la prioral i de la seva evolució a partir de les nombroses intervencions arquitectòniques de què ha estat objecte l'edifici. L'estudi, doncs, acaba fent referència a l'última d'aquestes intervencions, la més important que s'ha realitzat en la història de l'edifici i que ha permès a la prioral «recuperar el seu millor aspecte, tant interiorment com exteriorment, a la vegada que ha guanyat en prestigi i imatge per a la ciutat»: la que es va dur a terme entre els anys 1989 i 2004.

En el llibre, Ezequiel Gort no parla només de la història de la prioral i el campanar, sinó que aporta apunts sobre alguns aspectes de la religiositat i de la vida de la comunitat de preveres que va servir el temple.