Tantes visitetes entre el president, José Montilla, i el cap de l'oposició, Artur Mas, no poden ser només per parlar de l'aigua. Hi ha d'haver alguna cosa més. Com que els dos personatges són de conversa poc o gens diversificada i només saben parlar de política i de poder, vull dir que no me'ls afiguro parlant entre ells d'un llibre, d'una pel·lícula o del gust de roure amb essències de gerds de l'últim vi del Priorat, a mi em sembla molt que parlen d'eleccions i més en concret d'eleccions anticipades. Tal com m'ho imagino, perquè no em puc imaginar altra cosa, els ho dic.

Montilla convoca eleccions a la tardor. Guanya el PSC o guanya CiU –les forces professionals de la política a les quals pel fet de ser professionals els electors van donar confiança en aquests temps de crisi anunciada que no vol experiments–, i sigui qui sigui qui les guanyi i com que no hi ha majories s'inaugura la sociovergència, el pacte de govern entre el PSC i CiU. Montilla, si queda segon, es retira en favor d'un altre perquè no pot ser que un expresident sigui conseller en cap i, si queda segon Mas, ja veurem què passa. Són coses que s'han de discutir molt. Em diran que aquestes visitetes tenen llocs més discrets on celebrar-se, però ja afirmava Poe que el que és més evident és el que més dissimulat queda. A més, els socis del tripartit que Montilla es vol treure de sobre o estan distrets amb el seu congrés del juny o estan fets un embolic dins el nus d'aquella canonada de color de paper de plata que exhibeixen els contraris als transvasaments. Tan distrets i encauats, que ni mostren gelosia per les visites al Palau.

A més, hi ha l'efecte Zapatero, partidari de la sociovergència, com se li va escapar de dir a Pere Macias en plena campanya i com Zapatero demostra cada dia, fins i tot ratificant ministres que no plauen Montilla o nomenant per a coses impensades ministres que plauen Montilla. Capità, mani ferms! I cridin amb mi: «Viva España.» L'Espanya «diversa», és clar, però aquest concepte no és al crit ni se li espera.