Som davant un reguitzell de congressos de partits. ERC, CDC i PP. Des de l'òptica catalanista, el congrés del PP és irrellevant. Insignificant. Només afecta d'una manera indirecta: el resultat d'aquest congrés a Espanya i a Catalunya pot fer més fàcils o més complicades futures aliances entre el catalanisme conservador i les dretes espanyoles. Per contra, els congressos d'Esquerra i Convergència seran molt importants per marcar el futur del catalanisme.

La paraula crisi té mala premsa entre nosaltres però, en sentit estricte, crisi significa canvi o mutació. Els canvis poden ser per empitjorar o per millorar, certament. En qualsevol cas, sembla obvi que el catalanisme viu una crisi. Una crisi d'adaptació a una situació de canvi accelerat. Canvi econòmic, polític i cultural. Un canvi global, però també un canvi a escala catalana. Si el catalanisme polític sap evolucionar per afrontar amb èxit els nous reptes, la crisi actual serà una crisi de creixement. Però si el catalanisme no sap entendre la significació dels canvis, no encerta en el diagnòstic i no troba les respostes correctes, la crisi del catalanisme serà una crisi de feblesa i decadència. Què poden aportar els congressos d'Esquerra i Convergència? En el cas del partit sobiranista, el repte és triple: ideològic, organitzatiu i estratègic. I, com a rerefons, la credibilitat del projecte independentista. Ideològic, perquè cal que Esquerra completi la maduració ideològica que permeti entendre el sobiranisme gradualista i de govern com una opció central de la política catalana. Organitzatiu, perquè el model del partit s'ha d'obrir i modernitzar per permetre una interacció molt més intensa entre el partit i la societat. I estratègic, perquè Esquerra ha de fer creïble l'horitzó nacional que defensa.

El cas de Convergència és, potser, menys vistós, però semblantment crític. El catalanisme moderat també és davant de més d'una cruïlla: definició en l'eix sobiranisme-autonomisme; definició en l'eix esquerra-dreta; model de relació amb Unió Democràtica i renovació de l'ideari catalanista en el camp polític i cultural des d'una òptica de centre o conservadora. Caldrà no perdre de vista el desenvolupament dels dos conclaves del catalanisme polític.