Com a dona que sóc, em fa l'efecte que des del govern s'està emprant la imatge de la dona per obtenir beneficis, vots i popularitat. M'explico: tot aquest interès d'igualar «perquè sí», «perquè jo m'ho mereixo», al més pur estil de «l'Oréal», fa tuf de «per l'interès et vull, Andrés».

Si des del govern i d'altres estaments encara no s'han adonat que les dones, igual que els homes, som persones, estem arreglats.

Algunes persones estan més o menys capacitades per dur a terme segons quin tipus de tasques, responsabilitats, accions... depenent de la seva capacitat d'oratòria, intel·ligència, proactivitat, capacitat de sacrifici, i un llarg etcètera ..., però aquestes qualitats no són inherents a un sexe determinat, i no tenen, per tant, cap vinculació amb el sexe de qui les posseeix.

Voler equiparar llocs de treball al 50 per cent ocupats per dones i homes és patètic i rocambolesc. Respon només a l'interès del govern populista que tenim. Els llocs haurien d'ésser coberts per persones vàlides. Si tot són dones, fantàstic! Si tot són homes, fantàstic! I si n'hi ha de tots dos sexes, mentre facin bé la seva feina, no ens ha d'importar amb quin sexe varen néixer, o amb qui el practiquen.

El mateix govern està emprant la imatge de la dona en benefici propi (una actitud molt masclista).

Les dones, com a persones que som, hauríem d'exigir al govern que ens prengués més seriosament. Que no som menors d'edat indefenses que necessiten que els treguin les castanyes del foc. Menys demagògia i més acció. No cal que ens «ajudin» amb favoritismes que ens prenen credibilitat.

Que ens deixin volar! Que ens deixin ser com som. I que ens deixin, des de la igualtat, sense favoritismes, per a ningú, accedir als llocs per mèrits propis.