Què ens passaria si cada tres minuts rebéssim estímuls lluminosos, sonors, tàctils, i no aconseguíssim alliberar-nos-en pràcticament mai, ni tan sols quan tenim ganes d'anar a dormir o ens acabem de llevar? Se'ns faria molt difícil reflexionar, decidir, pensar amb llibertat sobre el present i el futur. Acabaríem esgotats i demanaríem probablement uns dies de vacances, o obtindríem la baixa per estrès o exhauriment psíquic. Doncs bé, aquesta és la situació en la qual viuen habitualment els nostres adolescents. És el que pensa un psicòleg americà, professor a la Facultat d'Educació de la Universitat de Boston. En un llibre, no recent però sí actual (Mind Fields: Adolescent Consciousness in a Culture of Distraction), considera que hi ha tal bombardeig d'estímuls sobre les ments obertes dels teenagers que els incapacita per a reflexionar. Caldria veure si aquesta és també la percepció dels professors de la secundària al nostre país.

Els joves adolescents viuen en la «cultura de la distracció», se n'han fet esclaus, i els agrada. Fa un temps eren els walkman, o la música ben alta a casa; després, els videojocs i el visionat compulsiu de pel·lícules; i, més recentment, l'enganxament a la pantalla, on hi ha un món (xats, blocs, etc.). I sempre els centres comercials i d'oci i les discoteques. Sovint l'adolescent ha viscut en un món «paral·lel» al dels adults, però hi havia retorns a la realitat: un dinar sense soroll, la lectura serena, la participació en la cerimònia dominical, les converses sobre projectes de vida.

Segons Thomas J. Cottle, l'autor abans esmentat, als joves no els queda ni temps ni energia per a pensar amb un mínim de profunditat en el sentit de la seva vida: ni suporten la lectura de gaires pàgines seguides ni la conversa articulada sobre un tema poc fugisser. Distreure's vol dir moure la ment, allunyar-la o desviar-la de tot allò que produeix confusió, conflicte, avorriment o angoixa. Se sintetitza en «estar ratllat». Ara bé, un adolescent s'està també construint la pròpia identitat, s'edifica el propi jo, i això exigeix reflexió, aprofundiment. I potser també diàleg, consell, experiència.

Hi ha sectors empresarials que se n'aprofiten, de la tendresa dels joves (des de la moda fins a l'oci, l'alimentació o l'esport): permetre que pensin gaire, que llegeixin, que reflexionin els baixaria els nivells de consum. En un bàndol hi ha els negocis de la distracció i en l'altre, els pares i l'escola. No podem pas guanyar tots i els pactes semblen difícils: cada dia els adolescents ens arriben ben esverats a escola i, ara, a primavera, la cosa empitjora. Hi ha una resistència a la distracció molt baixa: s'avorreixen!, fins i tot amb els professors més creatius. Ara bé, resulta que learning no és pas entertainment, encara que els procurem motivar i fer agradables les lliçons. Els logaritmes i els sil·logismes poden ser emocionants, però no sempre distrets. La «cultura de la distracció» és disruptiva en educació. Si el criteri és distreure, no calen escoles sinó més centres comercials. Per Cottle, els adolescents són com presoners d'allò trivial o superficial, tancats dins un mur de valors artificials.

Podem ajudar-los a sortir d'aquest «soroll», al qual ens hem acostumat? Cal oferir-los quelcom més «autèntic» que els estímuls impactants. Dir-los que hi ha coses millors que les drogues, el descontrol horari i la frivolitat afectiva. Els pares i professors hi tenim força feina: l'antídot és la reflexió. Malauradament, hi ha pares vençuts, als quals ja els està bé que el fill o filla siguin superficials, «sempre que no prenguin mal», diuen.

Res de resistir a la «cultura de la distracció». Ara bé, en el fons, la «cultura de la distracció» equival a la mort de la vida moral. John Dewey ja ho va escriure el 1910: «Si les accions d'un home no estan guiades per idees assenyades i conscients, aleshores estan dirigides per impulsos imprevisibles, desitjos descontrolats, capricis o per les circumstàncies del moment.» I l'educació vol fer ciutadans ferms, no penells que canvien segons els vent de la publicitat, la moda o la manipulació.