Mas perseguia un acord global per fer front a la sequera, amb solucions d'urgència i estructurals. Però les divergències sobre el Roine ho van fer impossible. I això que no en mantenien tantes, tanmateix, amb la interconnexió de les xarxes de l'Ebre i l'àrea metropolitana de Barcelona. CiU difícilment es podria oposar a la mesura d'urgència que els governs català i espanyol han pactat per corregir els efectes de la sequera a l'octubre. Perquè el govern de Jordi Pujol va voler tirar endavant una proposta «bessona» el 2002 sense èxit, segons Mas, per l'oposició del territori –va coincidir amb el Plan Hidrológico Nacional– i per l'arribada del tripartit. Però això no treu que la federació condicioni el seu suport. I la premissa «sine qua non» que va posar sobre la taula és arribar a un consens amb el territori que per ara no veu. Un esforç de pedagogia que la portaveu del govern, Aurora Masip, va assegurar que es farà quan es perfili del tot la mesura.
Després de reivindicar la paternitat de la interconnexió, Mas també va subratllar que «s'han perdut 6 anys» per no haver tirat endavant el projecte. I va continuar criticant el tripartit per partida doble: perquè la mesura d'urgència ha sortit del govern espanyol mentre l'executiu català mirava el Segre i per falta de coherència, ja que els socis del tripartit es van posicionar el 2003 contra la interconnexió de xarxes al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Per tot plegat, Mas va acusar la Generalitat d'actuar amb «improvisació, demagògia i partidisme». El líder de CiU, a més, va exigir que «es tingui la decència de dir les coses pel seu nom» davant la insistència del govern que la interconnexió no és un transvasament. No obstant això, el principal escull de la reunió amb Montilla va tornar a ser el Roine. El president de la federació nacionalista va veure menys rotunditat en l'actitud contrària al transvasament del riu francès per part del president de la Generalitat, una setmana després que José Luis Rodríguez Zapatero prometés a CiU que estudiaria la proposta. Però el «no» de Masip, en nom de Montilla, va ser inequívoc: el govern estudia com a solucions estructurals les dessalinitzadores –que entraran en funcionament a partir del maig–, i l'estalvi, la reutilització i la regeneració d'aigua. Quatre vies complementàries que, segons el govern, asseguraran a Catalunya un volum de recursos hídrics equivalent als que proporcionaria el transvasament del Roine.
Sense l'acord a «40 anys» vista que buscava, Mas va trobar «ridícul» que CiU extregui del PSOE –en boca de Zapatero i en ple debat d'investidura– el compromís d'estudiar-lo, i Montilla –també primer secretari del PSC– descarti taxativament l'«obra faraònica», com la va definir Masip. «Que no són els mateixos?», va preguntar.
)
