La majoria de gent juga a la loteria i espera guanyar algun cop; la majoria dels que conec volen que hi hagi presons i no les suprimirien pas, però no les volen ni en aquest poble, ni al costat de casa; la majoria vol apujar molt els preus quan es tracta de vendre, i abaixar-los al màxim quan compra; la majoria vol resoldre els problemes de seguida i sense haver de plantejar-los; en futbol i en política, la majoria vol que perdi l'altre; la majoria de ciutadans vol que hi hagi exèrcit per estar segur; la majoria vol que hi hagi control a les fronteres per estar segur; la majoria vol més policia al carrer per estar segur; la majoria diu que el treball és una cosa bona, però voldria viure de renda; la majoria reconeix que els que netegen han de guanyar menys que no pas els que embruten; la majoria repudia la guerra, però admet sense protestar la fabricació d'armes; la majoria vol prevaldre sobre les minories; la majoria s'oposa al traçat de línies d'alta tensió, però cuina amb placa vitroceràmica i té aire condicionat; la majoria segueix la moda, veu la televisió i pren decisions a partir d'estímuls publicitaris perquè, si no fos així, la publicitat no existiria.

En una democràcia la majoria té raó, encara que cregui que la loteria s'ha inventat perquè toqui, encara que cregui que les presons són inevitables i serveixen per fer front a la delinqüència, encara que cregui que l'economia de mercat és una bona idea, encara que davant dels problemes no es plantegi plantejar-los, encara que gaudeixi més de la derrota del contrincant que de la victòria pròpia, encara que identifiqui la seguretat amb la policia, el control fronterer, amb l'exèrcit i amb la fabricació d'armes.

He analitzat els estímuls que es fan servir en la publicitat comercial i coincideixen amb la intenció dels eslògans d'una campanya electoral, perquè s'adrecen al mateix públic: la majoria. En tota la publicitat, comercial o política, ens ofereixen la possibilitat de tenir més poder sobre «els altres», ens garanteixen la seguretat en tots els nivells, ens proposen reduir l'esforç personal perquè ja «ens ho farà un altre», o ens ho farà un giny electrònic, i ens descobreixen la capacitat que tindrem de prendre decisions a partir de les dades que ens proporcionen, políticament correctes, és clar.

Per tot plegat i d'acord amb el que vol la majoria, resulta que cap publicitat, ni política ni comercial, no ens proposarà mirar a fora de la peixera per fer un exercici de criteri, políticament incorrecte, i així no comprar res que vagi en envasos irrecuperables, parar la producció d'armes, suprimir els exèrcits, o revisar la Constitució, per exemple.