Tomàs Pla és un gran aficionat als joguets des de fa més de vint anys. La seva afició va començar a partir de la construcció d'una maqueta de tren elèctric l'any 1982 que va anar ampliant fins a arribar a la col·lecció que té actualment, integrada per més de 3.500 joguets que daten dels anys 1875-1975 i que són bàsicament de fabricació local.

Actualment al museu hi ha exposats al públic més de 1.100 joguets. Tots segueixen un ordre cronològic de baix a dalt de l'edifici. Al museu hi trobarem els característics joguets de llauna de les firmes Payá i Rico d'Ibi (Alcoià), però també hi ha joguets de fusta i les nines pepes de la postguerra, els teatres de Seix & Barral (Barcelona) i els jocs de taula de la casa Borràs (Mataró). Més endavant, a dalt de tot, apareixen els joguets de plàstic, que es van començar a fabricar a partir del 1952. També hi ha nines com ara Mariquita Pérez, Gisela, Güendolina i Jumeau. A més, també hi ha joguets de llauna de les firmes alemanyes Märklin, Bing o Carette.

El museu és un edifici senyorial al bell mig del nucli antic de Sant Feliu. Només d'entrar-hi t'endinses en un món màgic, ja que, precisament l'entrada, és una antiga botiga de joguines. Hi ha un mostrador com els d'abans, un expositor de postals que és una antiguitat autèntica, i tot de joguines originals i rèpliques (aquestes per comprar) exposades igual que en un establiment de principis de segle XX.

La següent sala que es pot visitar és la dedicada a exposicions temporals, generalment pictòriques, i de temàtica relacionada amb el món de la joguina. Després ja s'aniran trobant les sales específiques i cronològicament ordenades. La fascinació amb què en parla Tomàs Pla t'introdueix més encara en aquest món de fireta i de màgia, per a grans i per a petits, però sobretot per a aquells que encara tenen un bri d'innocència.

L'edifici també ajuda a fer entrar el visitant en aquest univers: els sostres alts, els remats de guix, els mosaics hidràulics, els finestrals i els patis interiors, acompanyen immillorablement una visita que no s'acabaria mai.

Així els companys de viatge seran el camell dels Reis d'Orient, procedent d'uns famosos magatzems barcelonins; les nines de drap, de cel·luloide o de cera; les cuinetes, els jocs de màgia (alguns amb productes altament corrosius com l'àcid sulfúric), jocs de dir missa, trens en miniatura, cotxes, cavallets i tots els joguets que han acompanyat les infanteses de milers de nens i nenes. Totes marcades per la situació econòmica de l'època, característica molt evident en les joguines de la postguerra.

Finalment, s'arriba a un joc de grans dimensions, una casa de la por, amb laberint inclòs, que et fa aterrar sobtadament a la realitat. Els elements van ser donats per l'ajuntament de Barcelona i havien estat al Parc d'atraccions de Montjuïc.