dilluns, 14 d'abril de 2008
> La bona jugada de Roures
ara torno
priera@elpunt.cat
PEP RIERA.
|
Jaume Roures és un empresari embarcat en molts negocis i fins i tot en alguna guerra, com la de les transmissions televisives de partits de futbol. Últimament és conegut per haver tret al mercat el diari Público i la cadena televisiva La Sexta. La qüestió és que aquesta setmana passada Roures ha fet una jugada no només intel·ligent, sinó a més atrevida (i que potser ha passat massa desapercebuda en aquesta Catalunya que només debat sobre desgràcies aquàtiques): la pel·lícula barcelonina de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, produïda per la seva empresa, Mediapro, s'exhibirà a Catalunya només en català i en la versió original anglesa subtitulada. Encara que tan sols ho hagués fet perquè es parli de la pel·lícula, per màrqueting (que es parli de mi encara que sigui malament, perquè, no patiu, ja vindran ciutadans i altres espècimens a parlar malament de Roures, de la pel·lícula i del que faci falta), encara que només fos per això, doncs, ja valdria la pena. Perquè, com deia El Punt dimarts passat, «no hauria de ser notícia, però ho és: a les pantalles catalanes Bardem, Cruz, Johansson i companyia parlaran o bé anglès o bé català». En aquest país, fins i tot als més ferms militants del català, els costa acostumar-se a veure pel·lícules en català. És normal, tenint en compte que ni amb la democràcia ni amb la llei de normalització la situació s'ha normalitzat a les cartelleres. Són molts anys. Anys perduts per al català. Però aquesta bona jugada de Roures em recorda una anècdota, dels any vuitanta, al principi de TV3. En una conversa al tren, una senyora, en castellà, comentava amb una altra la sèrie Dallas, que ja s'havia emès en castellà a TVE i llavors es feia en català a TV3. L'altra, en un moment determinat, li va dir: «però tu ho veus, si és en català?». La primera senyora va quedar fotuda, estranyada: «Sí, és clar, jo veig Dallas.» El problema, doncs, no era la llengua. I la clau, voler veure el que interessa. Un quart de segle després, quasi res, Roures ha fet un pas substancialment important que ni altres empresaris ni els polítics han estat capaços de fer.
|
)
