Jo em pregunto: Com pot ser que ara s'implanti la moda de traslladar els nostres serveis socials –més concretament un tanatori– als polígons industrials (decisió de l'Ajuntament del Palau d'Anglesola). Una cosa és, per la seva raó de ser, per a les empreses, tot i generar-nos un problema de mobilitat per a les persones treballadores que cal resoldre, i l'altra és que ara tot ho traslladem als polígons per les suposades «molèsties».

Crec que el primer que hauríem de definir és que són les molèsties, ja que, posats, segur que és més molèstia haver de traslladar-se al polígon, perquè quasi segur que, als pobles, haurà de ser en cotxe, amb la conseqüència d'augment del trànsit urbà. A més a més, com que la majoria dels vetlladors i vetlladores acostumen a ser persones grans, moltes hauran de ser acompanyades pels seus familiars, més joves, en cotxe, per tant, tenim la molèstia d'augment de trànsit urbà i més persones que hauran de fer de conductores.

Quan jo era petit la meva padrina, en morir, va estar-se tota la nit al seu llit i fins a l'endemà que no va ser traslladada al cementeri. La volíem entre nosaltres fins a l'últim moment. Sóc conscient que el món va canviant, però també sóc conscient que correm el perill de fer-ne un gra massa, si ens embolcallem amb la bandera de la modernitat, i no definim el que vol dir molèsties.

Al meu barri cada dia la vorera està ocupada per molta gent que entra i surt del súper que hi tenim, ja posats, perquè no el traslladem al polígon, igual passa amb el col·legi dels meus fills, o a l'església, o al bar que a l'estiu la fan petar a la fresca, o més ben dit per què no ens traslladem a viure tots als polígons i muntem les indústries dins la ciutat, ja posats!