Amb la mort de Joan Casassa Ametller mor un gran sarrianenc, una persona molt implicada en diferents entitats i moviments del poble, una persona que ha fet de la discreció una de les seves majors virtuts. A en Joan no li agradava figurar, però no li costava gens comprometre's i treballar. Fins al dia de la seva mort en Joan ha estat un home actiu i treballador; quasi sempre se'l veia sobre la bicicleta, anant a l'hort o tornant a casa.

En Joan Casassa, planxista de professió, havia treballat quasi tota la vida a Torraspapel. En Joan era un autèntic artista autodidacte especialitzat en escultures fetes amb coure. La gota de sang que corona el monument als Donants de Sang de Sarrià de Ter és obra seva, escultura que va fer conjuntament amb el seu amic i també artista, Joaquim Pradas. Fa uns anys en Joan em va regalar una de les seves escultures, una rosa de coure preciosa. Més endavant, com a regidor de la Gent Gran, li'n vaig encarregar una vintena més com a record del XXXIII Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter, l'any 2005. En Joan també era un dels artistes habituals de les exposicions col·lectives d'artistes locals de la festa major. També va exposar la seva obra en l'exposició Artesans, l'any 2004, juntament amb en Joaquim Prades, artesà de la talla de fusta de bruc, i l'Agustí Vilà, picapedrer de Sant Julià de Ramis. Recentment, al gener d'aquest mateix any, amb motiu de la inauguració de la reforma de l'església de Sant Julià de Ramis, es va fer entrega al bisbe de Girona Mn. Carles Soler, d'una reproducció de la gerreta litúrgica, trobada en les excavacions arqueològiques de la muntanya de Sant Julià de Ramis, feta per ell en coure.

En Joan havia format part de la junta de l'esplai de Sarrià de Ter i havia col·laborat molt intensament amb la Unió Esportiva Sarrià i amb el patronat de pares de família i amb la parròquia de la Misericòrdia de Sarrià de Ter, o qui havia fet molta amistat amb Mn. Gabriel Roura, recentment traspassat.

En Joan Casassa havia format part de diverses candidatures del PSC de Sarrià de Ter. Els darrers anys havíem intensificat molt la nostra amistat. No s'estava de dir-me o comentar res, sempre amb discreció, però agraïa profundament els seus consells i observacions. També parlàvem molt de la seva família, sobretot d'en Narcís i la seva activitat política; era un home de família que exercia, generosament i orgullós, d'avi.

En Joan, nascut l'any 1936, amb prou feines va conèixer el seu pare, mort al front durant la Guerra Civil. Es va casar amb la Lola Font, de qui va enviudar anys enrere després d'una llarga malaltia; ella va tenir sempre en Joan al seu costat.

Hem perdut un gran amic, però el seguirem estimant i el cercarem sempre, quan passem pel costat del monument dels Donants de Sang, mirant la seva gota de sang al cel de Sarrià de Ter.

(*) Portaveu del PSC de Sarrià de Ter