L'estudi del govern català de les diferents alternatives per portar aigua a l'àrea de Barcelona ja fos des de l'Ebre o des del Segre incloïa la creació de bancs d'aigua amb els usuaris afectats aigua avall i les compensacions pertinent a les hidroelèctriques. Costos que s'havien d'afegir a la despesa de les obres que en el cas del perllongament del minitransvasament de l'Ebre és de 150 milions d'euros. Segons la informació publicada ahir, la Generalitat es faria càrrec del cost de les obres i seria l'Estat qui negociaria el preu de l'aigua amb els regants.

Tanmateix, el comunicat de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) descarta que es pugui crear un banc d'aigües amb els recursos sobrants de l'Ebre, contràriament el que sí es podia fer amb les aigües del Segre que incloïa l'intercanvi d'usos agrícoles per domèstics amb els regants del Canal d'Urgell. «Per un veritable banc d'aigües hi ha d'haver un usuari que cedeixi la seva dotació sinó no es pot parlar d'un transvasament ambiental i socialment sostenible», diu el comunicat. «La simple conducció dels pretesos sobrants del CAT actuals no reuneix aquestes condicions», afegeix el comunicat. Segons la FNCA, «l'aigua transvasada hauria de ser sempre a compte d'un banc d'aigua que podria ser fins i tot el de l'Urgell, de forma que l'aigua estalviada en els conreus baixés pel riu i fos transvasada un cop arribada al Baix Ebre», explica el comunicat de la FNCA.