La votació per la investidura d'un president del govern estatal s'ha celebrat ja en nou ocasions precedents, sense comptar la primera votació per a la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo, en què el candidat no va obtenir la majoria suficient. Fins ara s'han sotmès a aquesta votació Adolfo Suárez, el març de 1979; Leopoldo Calvo-Sotelo, el febrer de 1981; Felipe González en quatre ocasions: desembre de 1982, juliol de 1986, desembre de 1989 i juliol de 1993; José María Aznar en dues: el 4 de maig de 1996 i el 26 de abril del 2000; i el mateix Zapatero el 16 d'abril del 2004.

La primera sessió d'investidura, la d'Adolfo Suárez el 30 de març de 1979, es va fer segons unes normes establertes per la presidència del Congrés, ja que el procediment no estava regulat en el reglament provisional de la cambra. El 20 de febrer del 1981 es va celebrar la sessió d'investidura de Calvo-Sotelo, que havia substituït Suárez, que havia dimitit, però el candidat no va obtenir la majoria requerida i va haver de repetir-se la votació tres dies després. Aquesta segona votació va ser interrompuda el 23 de febrer del 1981 per l'entrada a l'hemicicle de dos centenars de guàrdies civils i, després del fracàs de l'intent de cop d'Estat, Calvo-Sotelo va ser investit finalment el 25 de febrer, amb 186 vots a favor i 158 vots en contra. La tercera investidura de González i cinquena de la democràcia es va celebrar els dies 4 i 5 de desembre del 1989 i va estar precedida de dos esdeveniments importants: l'anul·lació de les eleccions a Pontevedra, Múrcia i Melilla i l'assassinat a Madrid del diputat electe d'HB Josu Muguruza per terroristes feixistes.