dissabte, 12 d'abril de 2008
> Woody
la galeria
JOSEP FERRER I COSTA.
Alguns diaris barcelonins han posat el crit al cel perquè la nova pel·lícula de Woody Allen, que porta el títol de transatlàntic de Vicky Cristina Barcelona , s'estrenarà a Catalunya només en català i en anglès. Que la informació no era neutra, ho remarca el fet que subratllaven el només en el titular de la notícia. Són aquests tipus de diaris que llegeixen una bona part de la nostra població, els que van de moderns i cosmopolites. Que només hi van, però que en el fons –en un fons molt superficial, que apareix només gratant suaument sobre l'epidermis– no en són. No deixa de ser curiós que aquests mateixos diaris no s'exclamin de l'anomalia que suposa que el 99% de les pel·lícules –per ser optimista– només s'estrenin a Catalunya en castellà (i en anglès). De fet, això de l'anglès ho escric entre parèntesis perquè a aquests moderns de pacotilla els importa un rave: ni en saben ni els interessa. Tal ha estat la influència mediàtica, que Mediapro, la productora del film, finalment sembla que ha optat per un híbrid en què Scarlett Johansson parlarà en català, mentre que Penélope Cruz i Javier Barden ho faran en castellà. Aquesta decisió salomònica –partim el fill!– acabarà essent un retrat més aviat folklòric de la nostra realitat nacional, en què només arriben a parlar català els forasters de parla no hispànica. I això es farà sobre les costelles de la versió original, que és només en anglès. Així tindrem la primera versió híbrida de la història del cinema. Ai, que moderns que som!
|
