Ella ha estat aprenent català tant a la Xina com aquí per mitjà del servei que ofereix el CPNL i ara per ara té un nivell bàsic però que li permet un nivell suficiència òptim per fer qualsevol activitat diària. Evidentment no té un nivell del tot fluid però és respectable en comparació d'altra gent que viu aquí fa dècades.

Els problemes van començar aquí. Ella és dissenyadora gràfica i a totes les feines a què ha aspirat, tot i valorar-li el currículum i els coneixements de xinès mandarí, xinès cantonès, anglès i català, tothom li demanava el castellà o se sorprenia desagradablement que no el sabés.

Finalment va trobar una feina (sense contracte) fa un parell de setmanes a una botiga de roba a l'engròs, d'amos xinesos. En cap moment li van demanar que conegués castellà. Tot i que s'adreçava amb els clients en català quan li parlaven en castellà, gairebé mai va tenir cap problema i fins i tot havia après nocions bàsiques de castellà per si no l'entenien.

La sorpresa va venir quan d'un dia per l'altre la van acomiadar amb el pretext que no parlava castellà i que només sabia català. Increïble però cert. No és just i fa molta ràbia que hi hagi un fum de gent que no té ni un borrall de català atenent el públic i que quan n'hi hagi alguna que ho faci en la nostra llengua se la faci fora amb tota normalitat.

Probablement si hagués passat el cas contrari alguns haurien parlat que es discrimina el castellà a Catalunya. Però la veritat és que viure a Catalunya en català i amb les mateixos drets, en aquest cas laborals, no és viable. I això és molt lamentable.