El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, és qui haurà de resoldre, aquesta setmana, la principal condició que li han traslladat CiU i el PP per donar el seu vistiplau tàcit a l'aprovació de la modificació de les normes reguladores de funcionament dels districtes, i evitar d'aquesta manera que dissabte vinent l'oposició tramiti una allau d'al·legacions a l'anomenat estatut del conseller de districte. Els responsables dels grups de la federació i dels populars a l'Ajuntament han manifestat la seva disposició a passar de l'abstenció que van formular a finals de febrer, en el marc de la comissió de Presidència, al vot favorable al projecte si el govern bipartit municipal és capaç d'arribar a un «punt intermedi» entre les dues propostes que hi ha sobre la taula. D'una banda, l'equip d'Hereu defensa la creació de tres règims de dedicació: exclusiva, plena i ordinària. La dedicació exclusiva, segons recull el document aprovat en tràmit inicial, està prevista per «fins a un màxim de dos consellers que formin part de la comissió de govern». En el cas de la plena, «la podran tenir un conseller de cadascun dels grups municipals que no formin part del govern executiu», més un per part del bipartit. La resta de representants no electes de les cinc formacions, designats en funció de la població i la proporcionalitat obtinguda en cada territori, mantindran l'actual dedicació ordinària.

Per la seva banda, les tres forces de l'oposició s'han aliat per reclamar a Martí que retiri els règims de treball exclusiu i ple, i que tots els consellers mantinguin la disponibilitat ordinària. «No pot ser que ells disposin de vint persones alliberades i de deu amb dedicació plena», han apuntat dirigents de CiU. «És molt difícil poder combinar una feina amb la dedicació plena», hi han afegit des del PP, fent referència al règim d'incompatibilitats i a les baixes retribucions que es preveuen per als representants de l'oposició. El plantejament alternatiu que comparteixen els nacionalistes, els populars i els republicans implica incrementar de manera substancial les dietes que cobren els consellers –es parla d'entre 450 i 500 euros mensuals–, de fer-les homogènies als deu districtes de la ciutat i d'afegir-hi un plus per als portaveus dels grups. D'aquesta manera, tal com assenyalen les fonts consultades, el propòsit comú de desenvolupar l'administració per barris i de convertir els representants dels partits en «canals de representació i participació de la població en el govern i la gestió dels assumptes municipals que afecten els districtes», segons recull el text en discussió, es pot implementar sense donar avantatge a l'equip de govern.

Des de l'entorn del primer tinent d'alcalde s'ha assenyalat que no és cert que la dedicació plena exclogui els candidats de desenvolupar una tasca laboral privada: «Permet tenir la teva activitat professional, tot i que dependrà dels casos i s'haurà de demanar la compatibilitat.» També s'ha recordat que la legislació fixa un topall en el cobrament de dietes, a la vegada que s'ha assenyalat que, si la reforma preveu que alguns consellers comprometin tota o una part del seu temps als problemes dels seus territoris, han de tenir un sou transparent i definit com a «concepte salarial».

Els assessors de Martí consideren que les discrepàncies no són insalvables per arribar a una entesa amb CiU i el PP i, com a demostració de bona voluntat, han assegurat que les converses es mantindran obertes el temps que calgui, malgrat que es preveia que l'estatut entrés en l'ordre del dia de la sessió plenària de l'Ajuntament de la setmana vinent. «No serà per una data que no ens posarem d'acord», van dir. En el mateix sentit, s'han pronunciat els portaveus de CiU i del PP. «La línia és d'aconseguir un acord», va afirmar la regidora popular Àngels Esteller.

Un cas a part és el d'ERC, que continua instal·lat en el rebuig a la implementació de l'estatut del conseller. «Estem creant unes funcions sense contingut perquè no es creen competències noves i perquè tot el que és essencial al districte ha de passar per la casa gran», va criticar divendres passat la regidora Esther Capella, en el decurs del ple de Sarrià-Sant Gervasi.