El planejament urbanístic supramunicipal de la regió pretén minimitzar la utilització extensiva de sòl i la dispersió de les urbanitzacions que s'ha produït durant dècades. El document fa una projecció d'habitatges i demografia fins a l'any 2026 partint de l'evolució de la població i l'activitat econòmica dels darrers anys. En aquest escenari es preveu que Catalunya superi en dues dècades els 8 milions d'habitants i que els actuals 4,8 milions que viuen a la regió metropolitana se situïn en una franja d'entre 5,2 i 5,6 milions. No es preveu que la regió metropolitana augmenti el seu pes demogràfic i econòmic actuals. Avui la regió metropolitana, que només representa un 10% del sòl del país, concentra un 70% de la població i l'activitat econòmica. A l'àrea metropolitana de Barcelona i les grans ciutats veïnes del Llobregat i el Besòs el pla no planteja més grans operacions d'extensió urbana perquè es tracta d'un àmbit ja molt ocupat. La funció de creixement urbà la realitzaran ciutats que conformen el que el pla anomena «arc metropolità». Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Granollers i els municipis del corredor de la Riera de Caldes i la vall baixa del Tenes veuen potenciat el seu desenvolupament amb l'objectiu d'esdevenir centres d'activitat humana i econòmica similars a ciutats com ara Terrassa, Sabadell i Mataró. Des de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró, aquest arc metropolità de centres urbans segueix el traçat dels futurs quarts cinturons viari i ferroviari. El fet que el pla reservi a l'àrea de la riera de Caldes el paper de futura zona de creixement amb municipis com ara Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Polinyà i Santa Perpètua de la Mogoda explica la projecció pel que fa a les infraestructures d'una futura línia de ferrocarril entre Cerdanyola i aquesta àrea. El secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat deixa clar que el pla territorial no prescriu els creixements sinó que els preveu i intenta ordenar-los en vista de l'increment de població i llocs de treball potencials, centrats bàsicament en la immigració tenint en compte que les projeccions de piràmides de població continuen registrant un baix nivell relatiu de la natalitat.

La consulta institucional i pública als 164 municipis afectats pel pla s'allargarà entre tres i quatre mesos. El Departament de Medi Ambient també avaluarà els impactes ambientals del pla i, un cop consensuats els canvis, el govern haurà de tornar a treure a informació pública el document perquè s'hi puguin presentar al·legacions, i per acabar aprovar-lo definitivament perquè entri en vigor.