dilluns, 7 d'abril de 2008
> Desmesura
de set en set
MARTÍ AYATS.
L'optimisme és com el sucre. Si es pren en la dosi necessària proporciona energia. Però quan se'n fa un abús pot generar problemes que, a la llarga, poden ser molt greus. El mateix passa amb la confiança, el relaxament o la rapidesa, per exemple. Haurien de portar un prospecte, a l'estil dels medicaments, per aclarir quins són els efectes secundaris en cas de superar les quantitats adequades. I tant val per a les persones com per a la societat en el seu conjunt. Perquè si els fem servir sense tenir clars quins són els límits tolerables arribem a un dels mals que més perjudici estan causant: la desmesura. Aquesta falta de límits genera per definició desigualtats i desequilibri i ens dibuixa un escenari en el qual la desproporció no només campa com vol sinó que també s'ha convertit en el motor que mou el sistema. Corregir aquesta disbauxa sembla una utopia i per això hi ha cada vegada més gent que dimiteix. Ens limitem a veure el món a través del mirall deformador que hem contribuït a crear, tot i que sabem que la imatge que ens retorna és distorsionada. També ens parapetem rere la creença que no es pot modificar el rumb del sistema des de la nostra posició de formigueta. Ens sembla impossible frenar aquesta ona gegantina d'exageracions i d'immoderació, però potser valdria la pena fer una cosa tan senzilla com difícil: tenir mesura en tot i saber posar límits que acotin el poder, ara incontrolat, de les nostres febleses i de les nostres renúncies.
|
