dilluns, 7 d'abril de 2008
> El burro català
ALFONSO RODRÍGUEZ. BARCELONA..
Els catalans (sobretot els barcelonins) som els que paguem l'aigua més cara de l'Estat, i malgrat que se'n deixa perdre un elevat tant per cent, encara ens la volen apujar més; paguem autopistes de peatge perquè no tenim autovies decents gratuïtes; paguem més cara la benzina, tenim els impostos municipals més elevats, ens cobren per aparcar al carrer, el diferencial de preus amb la resta de les comunitats és mig punt (o més) superior, la sanitat està col·lapsada, mantenim de manera solidària serveis d'altres comunitats, els serveis bàsics com ara l'electricitat, la telefonia, els transports i les guarderies són cada vegada més deficients i cars, aconseguir un habitatge és una utopia, se'ns deslocalitzen moltes empreses, paguem quotes, multes i impostos per tot, i sembla que arribem al límit del col·lapse total... Això sí, tenim una policia que ens costa un ull de la cara i tracta tots els ciutadans com a criminals en potència, mantenim un munt d'administracions (municipals, diputacions, autonòmica, estatal, comarcal), i encara ens en volen crear més (vegueries), tot això amb els corresponents polítics i amiguets al capdavant (cobrant, naturalment); ens gastem milions en teatres nacionals, liceus, fòrums i fires de llibres, en comptes d'invertir en el país; tenim un turisme de borratxera i barat que només ocasiona despeses i molèsties, i que beneficia uns quants; hem aconseguit convertir un país d'emprenedors i industrials en un país de serveis i criats... És per tot això que he decidit que m'enganxaré dos rucs al cotxe, un a cada finestra de casa i potser me'l tatuaré al front, perquè tothom sàpiga què sóc: un burro català que només paga i paga, i a sobre m'insulten.
|
