Cada vegada hi ha més intel·lectuals que parlen del paper important que assumirà la gent gran en el segle XXI. Quan es fan aquests pronòstics es fa referència al futur, el qual només pot confirmar la història amb la descripció del que realment ha succeït. Però l'envelliment, avui dia, ja forma part del present, com un fenomen desconegut que requereix, per ser conegut, el mateix procés realitzat per saber el gust d'una poma: cal menjar-la. L'envelliment cal viure'l en pròpia persona. Una de les tasques del Moviment Sènior, consisteix a recollir aquestes vivències, amb el coneixement de les quals es pretén liderar les possibles solucions que cal afrontar per superar el repte d'una societat envellida.

L'envelliment fa referència al retirament de les persones del treball remunerat per qüestions d'edat, que moltes vegades inclou persones amb poc més de 50 anys, que queden excloses de la vida productiva i a les quals la societat converteix en grups aparentment parasitaris, que de forma general són simplement tolerats. Però en una societat globalitzada en què cada vegada es demostra més que totes les persones, en més o menys grau, són necessàries, quin és el paper que li correspon jugar a la gent gran?

De forma generalitzada es considera que la capacitat intel·lectual és pròpia de la joventut, sense tenir en compte que l'edat es pot convertir en un valor afegit, en sumar l'experiència dels anys amb la capacitat intel·lectual de les persones, que no minva amb els anys, si no es pateix cap malaltia que l'afecti.

Si s'hagués de determinar la mitjana d'edat de les grans creacions de la humanitat, es considera que podria estar cap als seixanta anys.

En la situació actual de la ciència, molts joves poden arribar a ser tan intel·ligents com qualsevol dels genis de la història.

Però també, molts seniors poden ser tant i més intel·ligents que els joves perquè és possible tenir un esperit jove amb més de 90 anys d'edat.

Si bé actualment no hi ha cap referent històric, per enfocar l'envelliment com un fenomen que afecta un nombre important de persones, sí que existeixen referents minoritaris del paper de la gent gran, quan algun dels seus membres ha assolit un alt poder econòmic o social. De forma general, aquests membres privilegiats es caracteritzen per la seva generositat i altruisme, que els ha permès abastar la seva autorealització personal en un entorn comunitari d'ajuda als altres.

Es poden veure exemples d'aquest comportament en la Grècia clàssica, d'ara fa 2.500 anys, en què una elit envellida, privilegiada per l'existència d'una societat esclavista, es va convertir en el bressol de la democràcia i de la filosofia occidental que ha perdurat fins als nostres dies.

Un exemple més recent el tenim en el mecenatge de persones adinerades, com els coneguts «indians», que van fer fortuna a les Amèriques i una vegada arribades a una edat avançada van crear institucions benefiques als llocs on havien nascut o s'havien criat de petits.

La generositat, el donar més que rebre, és el paper que li correspon a la gent gran, tenint en compte que aquest donar sobrepassa els aspectes econòmics més restringits, per incloure també els del temps lliure, molt més a l'abast de tothom.