Avui és un dia trist per a la lluita contra la pobresa en el món. Les xifres d'ajuda internacional al desenvolupament de l'any 2007 que avui publica l'OCDE ofereixen un veredicte brutal. Els donants d'ajuda més importants del món –els estats de la Unió Europea, els Estats Units, el Canadà i el Japó– no han estat capaços de respectar els seus compromisos financers perquè els milions d'homes, dones i nens que viuen en la misèria més absoluta puguin tenir un futur millor.

Les xifres de l'ajuda al desenvolupament referents al 2007 són molt lluny dels objectius plantejats. L'any passat, l'ajuda pública al desenvolupament corresponent a la renda nacional bruta de la UE va passar del 0,41% al 0,38%. Això significa que l'any 2007 els pobres d'arreu del món van rebre 1.700 milions d'euros menys que el 2006. La fita fixada pels objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) per al 2015 és del 0,7%. És innegable, doncs, que el 2007 ha suposat un greu fracàs en matèria d'ajuda financera al desenvolupament. La dada és un senyal d'alarma: tots plegats ens estem relaxant en els nostres esforços, i això és inacceptable.

Amb els 1.700 milions euros que es van deixar d'invertir s'haurien pogut salvar molts dels 11 milions de nens que moren cada any per manca d'accés a l'assistència sanitària. Amb aquests diners també s'hauria pogut fer arribar aigua potable a una part del 25% de població mundial que encara no hi té accés. Amb aquest ajut s'hauria pogut finançar l'accés a l'escola primària de 114 milions de nens que no hi poden anar. I encara, amb aquests diners, s'hauria pogut aconseguir que algunes de les 584 milions de dones analfabetes que hi ha al món poguessin llegir aquest article.

I, si amb les xifres sobre la mortalitat infantil i sobre la manca d'assistència sanitària i d'escolaritat no en tenim prou per convèncer-nos de la necessitat d'actuar de seguida, només cal fer cas de les nostres pors davant els reptes que ens esperen: canvi climàtic, migracions, lluita contra la violència i el terrorisme, etc. Si volem tenir alguna oportunitat, per minsa que sigui, de poder fer front a aquesta mena de reptes, cal tenir ben clar que qualsevol solució comporta obligatòriament la millora de les condicions de vida de la població dels països en vies de desenvolupament.

La bretxa que separa els països pobres dels rics és cada vegada més ampla, i això ens afecta a tots.L'augment dels fluxos migratoris il·legals cap al continent europeu és conseqüència d'aquesta extrema pobresa i de la manca d'oportunitats i d'esperances de gran part de la població mundial i, especialment, de l'Àfrica. Els conflictes, la inseguretat, les greus conseqüències del canvi climàtic, les epidèmies, són tots ells factors que afecten els països pobres i que tenen alhora un efecte bumerang a Europa i als països més rics.

En un món globalitzat, les polítiques de desenvolupament han de fer front a una nova realitat. Això suposa més oportunitats, és cert, però també més riscos i més responsabilitats per als països desenvolupats. No podem ignorar els reptes que plantegen els ODM. La cooperació al desenvolupament no ha de ser vista simplement com a caritat institucional o governamental, sinó més aviat com un àmbit d'acció política crucial per a tots nosaltres.

Ja va sent hora, doncs, que els europeus i la resta de grans donants importants moguem fitxa. Ja va sent hora que l'ajuda al desenvolupament deixi de ser només una partida pressupostària per tranquil·litzar les nostres consciències. Ans al contrari: l'ajuda al desenvolupament hauria de ser una partida prioritària en els pressupostos nacionals; i ciutadans i polítics n'haurien d'estar orgullosos. Hem de complir les nostres promeses.

És per això que Europa, com a donant més important del món, ha de donar exemple i ha de reiterar, al més alt nivell, els compromisos adquirits el 2005 sota presidència luxemburguesa de la UE. Per això, la Comissió Europea proposarà el proper 9 d'abril un nou paquet de mesures referents al volum i l'eficàcia de l'ajuda per tal de poder garantir la disponibilitat de les quantitats promeses i conseqüentment facilitar una vida millor als seus destinataris. Una de les propostes consisteix a fer que els estats membres es comprometin a fer una previsió plurianual de l'augment de l'ajuda per tal de poder disposar, a partir del 2010, de 20.000 milions d'euros suplementaris.

Demanem als estats membres de la Unió Europea que donin suport a aquesta iniciativa i maldin plegats perquè puguem tornar a enfilar el bon camí. Ara tenim l'oportunitat de reiterar els nostres compromisos per assolir els ODM abans no sigui massa tard.

Som la primera generació que pot mirar directament l'extrema pobresa i dir amb convicció: tenim els diners, tenim els medicaments i sabem com fer-ho. Ara el repte de debò és saber si tindrem la voluntat política necessària per mantenir les nostres promeses.