dimecres, 2 d'abril de 2008
> Estat de crisi
de set en set
JOAN VENTURA.
Estem en estat de crisi, no hi ha cap dubte! Si fins ara les immobiliàries i els promotors han viscut amb un luxe de reialme oriental, s'hauran d'acostumar a viure com la resta de mortals. Els contes de les mil i una nits s'han acabat: els que hi entenen diuen que la crisi del sector de totxo durarà almenys dos i tres anys més. I potser caldria que en durés uns quants per aturar la barbàrie urbanística (pels seus evidents excessos) dels darrers anys. El peix no sempre es mossega la cua, o dit d'una altra manera, per quina regla de tres s'ha de continuar creixent? És obvi que si no hi ha creixement econòmic augmentarà l'atur, i quan la gent no té feina augmenta el consum en els bars i baixen dràsticament les grans despeses domèstiques que es veu que són el motor de l'economia. Els preus poden continuar creixent per sobre dels sous que cobrem a final de mes? i acostant l'IPC al 5%? Algú se'n recorda, que a l'Estat espanyol en un any es construïen 800.000 nous habitatges, molts més que a Alemanya, França i Itàlia junts, països que cadascun d'ells ja té més habitants que Espanya? El creixement demogràfic no justifica l'oferta que s'ha generat aquests anys, i una prova evident és que les vendes han caigut en picat i, de cop, no hi ha demanda. O dit amb plata, la gent comença a adonar-se que no té cap sentit hipotecar-se per tota la vida. Tenim dues bones (o males) notícies: el mercat del sòl finalment s'ha aturat i les promocions previstes ni tan sols es comencen.
|
