La recuperació de 2 m³/s de cabal del Ter equival a un 25% de l'aigua que va diàriament del Pasteral cap a Barcelona, i és una mica més de la que s'extreu del riu per a l'abastament de Girona, Salt i Sarrià i els 27 municipis del Consorci de la Costa Brava, que poden gastar fins a 1,5 m³/s al dia. Aquest retorn promès pel conseller va ser definit com a «insuficient» pel president del Consorci Alba Ter, Francesc Camps, que explicava que el departament assegura que entre les mesures de recuperació d'aqüífers i les dessaladores té previst recuperar uns 300 hm³ l'any, que equivalen a 12 m³/s. Per això Camps creu que l'ACA «té una posició excessivament conservadora i previsora, ja que 2 m³/s són pocs per regenerar els aqüífers i solucionar els problemes de salinitat que s'han generat aquests anys amb el transvasament».

El consorci també va demanar que s'apliquin les compensacions per al territori que preveu la llei del Ter del 1959, que prometia inversions per millorar els sistemes de regadiu del Baix Ter. Per això es va reclamar que «es compensi aquest deute històric» alliberant els pagesos de pagar «un sol euro» en les obres de canalització que hi ha previstes. El departament va explicar que això també s'ha de negociar amb Agricultura.

L'ens també va criticar la mesura d'obrir pous per recuperar cabals del Ter: «Molts pobles s'abasteixen de l'aqüífer del Ter, i així estem matant la gallina dels ous d'or.» Finalment va donar suport al conseller en la captació temporal d'aigua del Segre. Segons Camps, «en èpoques de sequera i crisi s'han d'explorar totes les possibilitats, no es poden tancar portes i que totes les tintes les hagi de carregar el Ter». Aquestes reunions bilaterals continuaran properament, però tindran un caràcter més tècnic.