El cinquè tinent d'alcalde i responsable d'Acció Social, Ricard Gomà, explica que les famílies joves es troben en aquesta situació «perquè depenen de salaris porqueria», malgrat l'alt nivell educatiu que tenen en molts casos. «Es tracta de nuclis d'alta vulnerabilitat econòmica, fins i tot amb problemes de cobertura de necessitats bàsiques a final de mes», que veuen la seva situació agreujada quan viuen un procés de separació. Gomà subratlla que en l'actualitat una bona formació no és garantia contra la precarietat laboral, que està provocant que «s'estigui democratitzant l'exclusió social». Així, aquest risc afecta cada cop més les famílies que s'allunyen del que ha estat «el perfil clàssic», localitzades a barris amb habitatges de renda baixa o pertanyents a col·lectius sense formació. L'exclusió social «pot arribar a tothom en un punt concret del seu cicle vital, i això ho estem vivint», afirma el responsable d'Acció Social.

L'elevat cost de l'habitatge ha provocat que sigui inaccessible per a moltes parelles que volen viure a Barcelona. Gomà recorda que gran part d'una generació de joves ha vist limitada la seva capacitat d'independitzar-se pels elevats preus de l'habitatge i l'escassedat de pisos socials. «Mentre que a alguns països europeus l'edat d'emancipació és de 24 o 25 anys, aquí està més a prop dels 35 que dels 30, i aquesta diferència no és cultural sinó que té una arrel social a causa, en part, de la qüestió de l'habitatge», considera el regidor.

Gomà lamenta que durant els anys de creixement dels noranta l'Estat i la Generalitat «estiguessin absents de forma clamorosa en permetre que l'habitatge passés a ser una mercaderia, no un dret, i no se'l situés mai en l'àmbit de les polítiques públiques, sinó en el del mercat». En aquest sentit, el tinent d'alcalde indica que el pla d'habitatge de Barcelona per al període 2008-2014 haurà de ser «més sensible» amb les situacions de risc d'exclusió social, i reclama que els habitatges d'emergència social, lloguer social i inclusió tinguin un major pes.