| |||||
|
diumenge, 30 de març de 2008 > La benedicció dels petrodòlars
Comença a preocupar l'enorme capacitat d'inversió dels petits estats rics en petroliRAMON ROVIRA.
Els petrodòlars dels països productors de petroli s'han convertit en una benedicció per a les empreses amb dificultats en aquest temps de turbulències econòmiques. Els anomenats fons sobirans, aquells que gestionen els governs, han començat a escampar el seu poder financer pels mercats occidentals com una taca d'oli imparable. Un cas recent i pròxim és el de l'Investment Corporation of Dubai (ICD), que recentment ha mantingut contactes amb la immobiliària Colonial perquè li vengui una part dels actius i pugui superar així la crisi en la qual està immersa. De fet, ja hi ha altres precedents, com és el cas de KIO el fons gestionat pel govern de Kuwait, que als anys 90 va desembarcar a l'Estat espanyol amb una maleta carregada de milions i va protagonitzat operacions tan espectaculars com ara la de Torras Hostenc, amb personatges com Javier de la Rosa, que, per cert, encara té algun afer pendent amb la justícia. El cas KIO va acabar com el rosari de l'aurora, especialment arran de la guerra del golf Pèrsic, que va estroncar de cop el mannà dels petrodòlars que generava el subsòl del petit emirat. Ara el cicle ha tornat a començar gràcies a un augment sostingut i imparable del preu de l'or negre. La pujada del cost del barril de petroli Brent el determina sobretot l'increment del consum en països desenvolupats com ara els Estats Units i els de l'Europa occidental, així com la incorporació dels que estan en procés d'industrialització, com ara la Xina. Però també, la inestable situació política d'algun dels principals productors com ara l'Iraq, encara enmig d'una cruenta guerra civil, i Veneçuela, on l'erràtica gestió d'Hugo Chávez és un factor de permanent desestabilització. A part de l'Orient Mitjà, on es concentren la majoria de països productors i que manté la condició de polvorí mundial, la qual cosa tampoc no contribueix a la frenada dels preus. En aquest clima, alguns països petits però molt importants en el context de l'OPEP, càrtel que aplega els productors de petroli, estan literalment inundats de dòlars que intenten col·locar en els mercats internacionals. Recentment, un inversor àrab va voler adquirir la gestió dels principals ports dels Estats Units, un pla que va desencadenar una enorme tempesta política al país. És ben sabut que els ports són un dels indrets més vulnerables en cas d'un intent d'atemptat terrorista de grans dimensions, i per això és fonamental qui en té el control i la vigilància. Amb els fons sobirans hi ha un temor semblant, perquè segons quina sigui la seva penetració i pes en el sistema financer dels països on desembarquen, en podrien condicionar seriosament l'estratègia política. I això en temps de terrorisme global és el que s'assembla més a un malson. |
|