«Els governs s'hi han d'implicar amb més inversió. La universitat necessita més diners, però ha de donar una visió a la societat que està assumint una sèrie de reptes a l'hora de crear talent, innovació i recerca. Si s'enfoca la universitat només com a despesa social, sempre estarà a la cua de les inversions, ja que l'ensenyament universitari no és obligatori.» El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa va resumir amb aquestes paraules el que a parer seu són els drets i deures de la universitat, una institució que «ha de canviar la cultura de corporativisme», segons Huguet, per fer front a diferents reptes: a garantir l'accés a totes les capes populars, a donar eines per passar de l'economia de serveis a la societat del coneixement amb l'objectiu de mantenir l'estat del benestar, i a ser garant de la pluralitat cultural i de la lluita contra el canvi climàtic.

Els rectors van concloure, després de tres dies de debats a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, que l'objectiu que han d'aconseguir és «com millorar l'eficiència de les universitats per satisfer les demandes del mercat laboral», segons va declarar el president de l'Associació Europea d'Universitats (EUA) i rector de la universitat de Viena, Georg Winckler. Una afirmació que el secretari d'estat d'Universitats i Investigació, Miguel Ángel Quintanilla, va matisar: «Hem de difondre que el mercat reconeix que el que fem és molt valuós, no pas que nosaltres ens acostem al mercat.» Allò valuós que ha aportat la universitat durant segles, i veritable motor de la innovació, és, segons van defensar Quintanilla i Huguet, la llibertat acadèmica. «Som importants perquè som creatius, i la creativitat és la font de la innovació.» Però aquest recurs necessita, almenys a l'Estat espanyol, «més recursos econòmics i una gestió més eficient dels recursos», segons Quintanilla, que va recordar que en la campanya electoral, «José Luis Rodríguez Zapatero va posar l'èmfasi en el compromís amb les comunitats autònomes de posar sobre la taula 2.300 milions d'euros per millorar les beques, el finançament i l'excel·lència universitaris». Va assenyalar que l'Estat tornarà a doblar la inversió en investigació i desenvolupament en els propers quatre anys.

La trobada de l'associació d'universitats ha conclòs així mateix que la naturalesa del lideratge de la universitat està canviant als centres europeus perquè les institucions busquen una manera de respondre al desenvolupament d'una economia del coneixement competitiu, a la vegada que a la demanda de més cohesió social.