diumenge, 30 de març de 2008
> A Convergència i Esquerra
PERE PRAT. CALDES DE MALAVELLA (SELVA)..
M'adreço a aquests dos partits per expressar-los la meva opinió sobre el moment important que vivim per al nostre petit país. Passades ja les eleccions amb un triomfal ascens del nacionalisme espanyol a casa nostra (PSC-PP), ens ha arribat un cicle amb molt poques alegries per a la gent que ens sentim catalana. Crec que els responsables d'aquests dos partits, que són, sense cap mena de dubte, nacionalistes catalans, haurien de teixir ponts de trobada entre ells. Els de l'altre costat ho tenen ben clar: tant el tribunal constitucional com les Corts espanyoles, com el govern de Madrid, com els altres estaments judicials, etc. aniran units per defensar l'Espanya eterna. Fins i tot el PP i el PSOE (amb el PSC), que tant s'han esbroncat, és molt previsible que en aquesta legislatura es posin d'acord per collar-nos (als catalans) i fer-nos passar dins una argolla molt estreta d'una Constitució agafada pel nivell més baix quant a autonomia i drets dels pobles.Crec que ha arribat el moment de deixar les lluites fratricides que no fan res més que posar al descobert les nostres pròpies vergonyes. Els canvis que es van coent en tots dos partits de país són molt significatius i importants i apunten cap a una mateixa direcció: sobiranisme, independència... No cal donar més importància als mots; tots són prou engrescadors. Tampoc no cal que donem més importància al binomi dreta-esquerra. Als de l'altre costat també ho tenen més clar: Espanya –pel que fa a nacionalisme– i política econòmica possibilista –pel que fa a la dialèctica dreta-esquerra. I és que la realitat és així de senzilla: nosaltres ens hem de decantar per Espanya o per Catalunya; i, a l'hora de pensar en dretes i esquerres, hem de tenir ben present que som en un món totalment capitalista i que globalment la gent s'hi sent a gust, i que, en conseqüència, des del nostre petit país això no ho canviarem pas. Per tant, tots els esforços polítics els hem de dirigir a reagrupar-nos al màxim nivell possible per defensar els nostres drets com a poble. Tots sabem el gran esforç, sobretot personal, que això significa per als dos partits, però la grandesa de mires que demostraríeu fent passos en aquest sentit seria molt superior. Resumint-ho, crec que, davant del renaixement de l'Espanya profunda que se'ns acosta, seria bo que poguéssim dir junts: «Catalans, Catalunya!»
|
