| |||||
|
diumenge, 30 de març de 2008 > Els voluntaris
JAUME VALLÈS. SANT ADRIÀ DE BESÒS (BARCELONÈS).. El voluntariat a les associacions no governamentals és com els avis i àvies a les nostres famílies de la societat del benestar: si no existissin, el nostre món perdria molta qualitat. Respecte al voluntariat, Enric Claret, del Raval, manifesta que les condicions i les exigències del món laboral han afectat la disponibilitat d'aquestes ajudes a la seva entitat, fet que ens porta a constatar que el perfil dels voluntaris és el de persona fora dels circuits reglats de treball, jubilats majoritàriament, que amb la dedicació del seu temps a treballar desinteressadament pels altres veuen augmentar el seu sentiment d'autoestima i autorealització. Aquí val la pena citar una oportuna reflexió de Bru Rovira, que escriu que els corresponsals de premsa, com també els voluntaris, viuen protegits de la pobresa i l'exclusió social a què estan exposades les persones que tracten, de les quals intenten resoldre els problemes bàsics, però sense compartir-los. Al meu entendre (qui no es consola és perquè no vol), si els voluntaris s'impliquessin personalment en els problemes que ajuden a solucionar, la seva intervenció resultaria numèricament molt limitada, a ban da que ja no serien sols voluntaris: serien sants i apòstols, categoria difícilment assolible en aquest globalitzat món d'internet. |
|