La Universitat de Catalunya es troba en ple procés d'adaptació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Per aconseguir que aquest procés esdevingui un èxit i situï en una bona posició els centres del país, el món universitari ha de fer un canvi. El curs vinent estrenem el nou format de Bolonya en 35 titulacions i en els propers dos cursos el procés d'adequació a graus de quatre anys i postgraus dividits en màster d'un o dos cursos o l'orientació a la recerca a través del doctorat, ha d'assolir-se plenament.

Un think tank celebrat a Brussel·les l'any passat, amb la presència del doctor Andreu Mas-Colell, va concloure que els principals problemes de la universitat europea respecte a la dels Estats Units eren els diners i la bona governança. Segons Henry Mintsberg, les universitats són burocràcies professionals que tendeixen a considerar com a sinònim autonomia i autogestió, que es governen amb clara divisió i participació estamentals, i en les quals l'exercici de l'autoritat és sinuós i el tempo de les decisions acostuma a ser lent.

L'alt nivell d'autonomia institucional i personal, així com una tradició molt arrelada de llibertat de càtedra que alguns identifiquen com a simple llibertat professional davant de la pròpia universitat, fa que sigui difícil alinear posicions i respondre àgilment a les necessitats de la societat. I l'administració també pateix les seves pròpies patologies. Per això afrontar els canvis, que es poden reflectir en la nova llei d'universitats catalana que cal actualitzar a la llum de la LOU i del nou Estatut, han de ser impulsats conjuntament, però sobretot des dels rectorats i els consells socials de les universitats. La millora de la governança s'aconseguirà amb més flexibilitat normativa i menys reglamentisme intervencionista, amb estructures de govern més simples i alineades, amb un paper dels consells socials amb més lideratge i una major autonomia dels centres acompanyada d'un sistema de responsabilitats integral en un marc de regles al més clares possible.

S'ha d'aconseguir que en el nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior, la marca Universitat de Catalunya funcioni amb un sistema més eficient i amb més projecció internacional, amb el 50% dels professors amb activitat a l'estranger avaluada. Hem de mirar cap a Europa, però també cap als Estats Units, on hi ha les millors universitats del món; i cap a Àsia, el continent emergent i amb centres amb gran capacitat d'atracció de talent.

Bolonya suposa més mobilitat i competitivitat; per aquest motiu hem d'assegurar-nos l'atracció de talent i retenir-lo. Hem fet passos endavant en aquest sentit, i amb gran èxit, com els ICREA, que han estat un dels sistemes més interessants per captar talent de recercadors, oferint resultats extraordinaris a nivell internacional, però hem d'anar més enllà i entendre que una part de la inversió pública i privada s'ha de destinar al talent.

S'aconseguirà talent si les universitats catalanes són un pol d'atracció d'estudiants, professors i investigadors internacionals. La internacionalització té sentit si ens acosta a les referències d'excel·lència. Les universitats catalanes han d'aconseguir aliances amb els centres capdavanters dels rànquings mundials que es concretin en projectes internacionals de recerca, en ofertes acadèmiques compartides i basades en intercanvis de coneixements, en projectes d'innovació amb empreses altament internacionalitzades. Els centres universitaris catalans han d'apostar per avaluar-se sistemàticament segons paràmetres de qualitat internacional i buscar àrees de millora i referents de lideratge en les millors universitats del món.

El DIUE està treballant intensament en la creació del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, un dels quatre grans pactes nacionals impulsats pel govern de Catalunya. La recerca i la innovació són factors clau d'èxit de les societats avançades, i són punts de trobada naturals per a les empreses, les universitats i les administracions. Ens cal una recerca de base de qualitat, amb objectius ambiciosos, ens cal desenvolupar la recerca en general i acostar-la a les necessitats de la societat i a les possibilitats del mercat, i finalment ens cal gestionar bé el procés d'innovació, convertint les idees i els prototipus en productes, serveis o noves solucions que siguin tangibles en els mercats.

El pacte ha de millorar els ponts de relació entre la universitat i l'empresa a través de nous incentius per al desenvolupament conjunt de projectes que tenen com a base nous coneixements. El creixement empresarial ha de ser una prioritat nacional. Necessitem una empresa més gran i més innovadora, que busqui en la interacció amb la universitat noves combinacions de coneixement que acabin traduint-se en nous productes i serveis perquè la posicionin millor estratègicament i li generin més negoci.

Lideratge, emprenedoria i innovació són tres factors clau per orientar aquest i qualsevol altre país a resultats d'excel·lència i facilitar el creixement i la innovació de les empreses i una posició mundial destacada de les universitats. Amb millors universitats i empreses, i més internacionalitzades, estic convençut que Catalunya serà un país més ric, respectat i millor posicionat al món, i també aconseguirà ser un país més sobirà.