A pocs metres de la trobada de rectors europeus, en un escenari força diferent, es debatia també el futur de la universitat pública. Al jardí de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), al nou complex del barri del Raval, estudiants i professors expressaven el model que desitgen en el marc del primer Fòrum Social per a la Universitat Pública.
Amb poca logística (un parell de veles, dos altaveus i cadires de fusta plegables), els ponents van aconseguir captar l'atenció de desenes d'estudiants que seguien atents diversos arguments contraris al procés de Bolonya. Això, tot i les dificultats meteorològiques i l'eixordador soroll d'un camió que, a pocs metres de la celebració del fòrum, desembossava les canonades de la facultat.
El professor de política i estructura econòmica mundial de la UB Ramon Franquesa va explicar que el procés de Bolonya significa una «agressió a diferents conquestes socials» com ara l'obertura de la universitat a les classes menys afavorides econòmicament. El professor, que va afirmar que se sent tan víctima com els alumnes en aquest procés de transformació educativa, va alertar que aquest procés de canvi està liderat per poders fàctics que representen sobretot les empreses privades. Per això, el professor de la UB va denunciar que en l'actual marc educatiu es prioritzen cada vegada més els coneixements tècnics i menys l'aprenentatge de base. «Es creen treballadors que encaixen perfectament en una estructura empresarial, però sense capacitat crítica», va dir el ponent, que va afegir-hi que les matèries com ara filosofia o història tenen cada vegada menys importància en els currículums dels universitaris. Franquesa també va criticar el concepte de mobilitat que proposa l'Espai Europeu d'Educació Superior i el va comparar amb el que s'impulsa en algunes empreses multinacionals. «Es tracta d'una mobilitat que pretén trencar l'entorn social i fomentar l'individualisme», va comentar.
Al llarg de la jornada van anar passant alumnes de diverses facultats, però altres, que també van anar a la concentració de protesta a primera hora del matí, van seguir tota la programació del fòrum. Entre ells, l'estudiant de la Universitat Complutense de Madrid Miguel Urban, que va comparar el pla de Bolonya amb un tren sense frens. «Un tren en què la rebel·lió és el fre d'emergència necessari perquè –segons va dir– aquest tren no sabem on va, ens hi hem trobat sense voler i ni tan sols sabem qui el condueix.»
