| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 8 de maig de 2024


divendres, 28 de març de 2008
>

Després de Setmana Santa

La de l'època actual és una Setmana Santa en què predomina el simbolisme de la passió turística, de la curiositat pels armats de Mataró o de Tarragona o per la famosa processó de Verges

tribuna
Filòleg


JOAN ABRIL ESPAÑOL..

Tornem a la vida de cada dia després d'uns quants dies de recolliment, reflexions i exercicis espirituals. La majoria de mortals, però, probablement no se sotmeten a la passió i penitència viscudes amb el fervor imposat per l'època del règim de Franco. La Setmana Santa de l'època actual és una Setmana Santa d'esquí, de senderisme, de descoberta de l'amor, de primers banys (aquest any bastant fresquets), de canvis en la vida laboral o sentimental, de naixements i també de morts premsades a la carretera. La de l'època actual és una Setmana Santa en què predomina el simbolisme de la passió turística, de la curiositat pels armats de Mataró o de Tarragona o per la famosa processó de Verges, amb el conegut quadre de La dansa de la mort.

Els actes lúdics i festius d'aquests dies de vacances acabats de gaudir es troben una mica deslligats del calendari cristià, llevat dels ineludibles dies estretament vinculats a costums com ara la mona de Pasqua, l'estrena de roba de nens i grans o la brunyolada empordanesa. Totes aquestes tradicions tenen un seguiment divers: ara massiu, ara dispers.

En el calendari cristià, la Setmana Santa és la festa més important. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. Als Països Catalans hi ha diverses tradicions populars relacionades amb la Setmana Santa, com ara el tortell del Dia de Rams i la mona de pasqua (de xocolata o de pa de pessic), les celebracions de processons religioses –amb figures religioses, penitents i moltes vegades manaies o armats–, així com les representacions teatrals de la Passió en diferents pobles i viles, com ara la Passió d'Olesa de Montserrat o el Diumenge de Rams d'Elx.

Processó o professó

La processó (o «professó» que es diu a Vilassar de Dalt, com també en altres poblacions catalanes) és, de fet, una cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d'eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l'interior de l'església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen. En el cristianisme, com en el judaisme, les processons simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes. També tenien importància les processons de Setmana Santa, tant les de penitència, com la del Ram de Vic, amb armats, passos i penitents, o les que se celebraven el dijous i divendres sant, com les festives de l'Encontre, que es feien arreu dels Països Catalans la matinada del dia de Pasqua. Altres processons plenes de varietats locals eren les de lledànies (o lletanies), o la de les gaiates en la festa de la Magdalena, a Castelló de la Plana, i les de les confraries del Roser o de la Minerva. També hi ha processons típiques com ara les marítimes, la de sa Relíquia de Santa Cristina, a Lloret de Mar, o les que es fan en els ports més importants el dia de la Mare de Déu del Carme. Sumem-hi també la de la tramuntana, a Requesens, la processó de les falzies d'Ardèvol, la processó muda de Cubells...

Les processons són tradicions populars que neixen de la voluntat popular, poc massiva actualment, però seguida per la població catalana amb voluntat de preservar l'esperit identitari de la cultura catalana. La processó escenifica la vida pública de Jesús, amb un èmfasi especial en els darrers dies i en la seva venda, detenció i condemna. El significat de la vida i mort de Jesús xoca en la societat catalana del segle XXI amb els valors del consumisme més voraç, de la competitivitat abrasiva o del poder pel poder. El missatge cristià necessita diversos registres comunicatius per arribar a la societat amb l'impacte que hauria de tenir, si és que abans es pot alliberar de l'Església més burocràtica que amassa una riquesa milionària (les grans joies de la Corona vaticana), ancorada en el simbolisme més conservador.

La Setmana Santa del segle XXI és una Setmana Santificada a la vida del lleure, la cultura, les coneixences, però també ha de ser una setmana que s'ha de santificar a una vida de reflexions que doni significat a les coses –tant les més petites o aparentment banals com les més transcendentals–, un significat que ompli de sentit els valors més solidaris.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.