Tornem a la vida de cada dia després d'uns quants dies de recolliment, reflexions i exercicis espirituals. La majoria de mortals, però, probablement no se sotmeten a la passió i penitència viscudes amb el fervor imposat per l'època del règim de Franco. La Setmana Santa de l'època actual és una Setmana Santa d'esquí, de senderisme, de descoberta de l'amor, de primers banys (aquest any bastant fresquets), de canvis en la vida laboral o sentimental, de naixements i també de morts premsades a la carretera. La de l'època actual és una Setmana Santa en què predomina el simbolisme de la passió turística, de la curiositat pels armats de Mataró o de Tarragona o per la famosa processó de Verges, amb el conegut quadre de La dansa de la mort.

Els actes lúdics i festius d'aquests dies de vacances acabats de gaudir es troben una mica deslligats del calendari cristià, llevat dels ineludibles dies estretament vinculats a costums com ara la mona de Pasqua, l'estrena de roba de nens i grans o la brunyolada empordanesa. Totes aquestes tradicions tenen un seguiment divers: ara massiu, ara dispers.

En el calendari cristià, la Setmana Santa és la festa més important. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. Als Països Catalans hi ha diverses tradicions populars relacionades amb la Setmana Santa, com ara el tortell del Dia de Rams i la mona de pasqua (de xocolata o de pa de pessic), les celebracions de processons religioses –amb figures religioses, penitents i moltes vegades manaies o armats–, així com les representacions teatrals de la Passió en diferents pobles i viles, com ara la Passió d'Olesa de Montserrat o el Diumenge de Rams d'Elx.

Processó o professó

Les processons són tradicions populars que neixen de la voluntat popular, poc massiva actualment, però seguida per la població catalana amb voluntat de preservar l'esperit identitari de la cultura catalana. La processó escenifica la vida pública de Jesús, amb un èmfasi especial en els darrers dies i en la seva venda, detenció i condemna. El significat de la vida i mort de Jesús xoca en la societat catalana del segle XXI amb els valors del consumisme més voraç, de la competitivitat abrasiva o del poder pel poder. El missatge cristià necessita diversos registres comunicatius per arribar a la societat amb l'impacte que hauria de tenir, si és que abans es pot alliberar de l'Església més burocràtica que amassa una riquesa milionària (les grans joies de la Corona vaticana), ancorada en el simbolisme més conservador.

La Setmana Santa del segle XXI és una Setmana Santificada a la vida del lleure, la cultura, les coneixences, però també ha de ser una setmana que s'ha de santificar a una vida de reflexions que doni significat a les coses –tant les més petites o aparentment banals com les més transcendentals–, un significat que ompli de sentit els valors més solidaris.