1) Si vostè pensa que la MAT és innecessària i que els seus fins són estrictament comercials; no dubti a manifestar-se a Girona. Després de l'èxit de participació a Perpinyà és molt important que fem sentir la nostra veu. A Europa (és a dir, en Mario Monti) es tindrà molt en compte l'oposició real a la MAT, i cal que sigui contundent, si no, ens tocarà el rebre.

2) Si vostè pensa que potser la MAT és innecessària, però segur que és inevitable. Permeti que ho posi en dubte. Evidentment, és complicat lluitar contra grans empreses, un parell de governs estatals a més del català i uns plans energètics remenats a Brussel·les. Però vostè i jo tenim vacances pagades i no treballem el cap de setmana, això no es cap concessió dels empresaris i governants; és el fruit de la lluita dels afectats, és a dir, els treballadors, durant més de 150 anys.

Ara no serà tan llarg, estem en un estat de dret on uns 50 ajuntaments i unes 20 associacions han presentat un recurs al Suprem en contra de la línia, on el Síndic de Greuges troba mancances sospitoses en el projecte d'interconnexió, on el diari francès Le Parisien publica un estudi sobre el greu perill per a la salut que representa conviure amb 400.000 volts i la secretaria d'estat francesa ho corrobora... Perdre un matí de diumenge passejant per Girona i alhora contribuir a consolidar els nostres drets no es perdre el temps, ben al contrari.

3) Si vostè pensa que la MAT és necessària però no a qualsevol preu (mediambiental). No dubti a manifestar-se. Els governs espanyol i català (i, per desgràcia, molts empresaris) segueixen fascinats pel desarrollismo tardofranquista i no volen adonar-se que en un país petit com el nostre i al segle XXI és molt més rendible la preservació del territori que no la trinxada. Com constaten desenes d'empreses de turisme rural o explotacions agrícoles i ramaderes, afectades per la MAT.

Cap infraestructura no pot menysprear el territori per on passa.