Alguns establiments de la ciutat dedicats a la venda de records van reivindicar l'existència d'un altre tipus de souvenir molt més vinculat a la cultura catalana, a la Barcelona del disseny i als veritables atractius turístics de la ciutat. Les botigues Laie van presentar una col·lecció d'objectes que reinterpreten en forma de grafit l'obra de Gaudí. El segon diumenge de juny del 2005 les botigues de records de la Rambla van tancar per primera vegada en 25 anys. La nova llei d'horaris comercials els obligava a tancar en festiu des del gener i no ho van fer fins que van començar les primeres sancions de l'administració. Aquell dia, però, els comerciants van començar a protestar. L'administració, però, va bescanviar l'obertura en diumenges per compromisos relacionats amb el tipus de productes que s'hi venen. Els establiments de la Rambla van demanar la declaració de zona turística per poder obrir en diumenge mitjançant pancartes durant uns mesos.
Possiblement ja hi havia botigues de records fa molts anys, abans de l'arribada del turisme massiu. Possiblement a la ciutat ja es venien barrets mexicans, vestits de llunes amb farbalans i nines sevillanes amb pinta i mantellina com a record d'una breu estada a la capital del Mediterrani fa molts anys, quan només els rics i els poderosos podien fer turisme i passejar per la Rambla barcelonina barrejant-se fàcilment entre la gent d'aquí, quan la gent d'aquí era propietària encara de la Rambla.
Però un dia Barcelona va organitzar uns jocs olímpics. I va meravellar tot el món. El turisme ja no era cosa d'uns quants. I la ciutat va ensenyar els seus encants al món i el món va decidir visitar i conquerir Barcelona. I com més turistes, més necessitat de souvenirs , i més botigues es van obrir. I van descobrir Gaudí. I volien emportar-se la Sagrada Família, el drac del parc Güell a casa. Però també aquells barrets mexicans, i les nines amb pinta i mantellina. El negoci del souvenir va créixer al mateix ritme que el turisme. I van començar alguns conflictes, provocats per un cert desori en aquesta activitat.
Per un costat, aquestes botigues van començar a fer els horaris cada cop més amplis. Exhibien els seus productes més enllà dels aparadors per cridar més l'atenció que la botiga del costat. Coses de la competència. Per un altre costat, l'administració va intentar posar una mica d'ordre a aquesta situació tot perseguint els establiments que abusaven amb els horaris i amb l'exhibició dels productes. Les entitats de comerciants de les zones on es concentren aquestes botigues, sobretot a la Rambla i a la Sagrada Família, també van intervenir per reconduir algunes situacions. No va ser una guerra oberta, però sí una subtil batalla contra el barret mexicà que en diversos indrets de la ciutat s'està guanyant de mica en mica, però de manera definitiva.
)
)
)
)
