dijous, 27 de març de 2008
> Ara és l'hora de marginar els nacionalistes
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Si s'observen els moviments que hi ha hagut aquests últims dies, sembla que allò que els mitjans de Madrid anomenen «los dos grandes partidos nacionales» estan fent els passos previs per entrar en una legislatura més d'avinença que de confrontació. O, dit d'una altra manera, de confrontació epidèrmica i d'avinença profunda. Les picabaralles hi han de ser perquè formen part de l'espectacle, però PSOE i PP estan començant a posar les condicions per afermar la seva hegemonia, per consolidar l'espanyolitat i per convertir definitivament en minories aquesta pedra a la sabata que sempre han estat per a ells això que anomenen els «nacionalismos periféricos». El resultat de les eleccions del dia 9 els ha deixat el panorama ideal per emprendre un projecte que socialistes i populars sempre han imaginat, per no dir que sempre han somniat. Existeix una llarga llista de manifestacions de polítics de tots dos partits que sospiraven per això: marginar els nacionalismes català i basc i instaurar un poderós bipartidisme de caire nacional espanyol. Mai no se n'han amagat i un dels que ha fet declaracions en aquest sentit serà el proper president del Congrés. És ben evident que socialistes i populars ara tenen l'ocasió de dur a la pràctica aquell antic anhel. Entre els uns i els altres han guanyat a totes les comunitats autònomes. Els socialistes, a Euskadi i a Catalunya, gràcies a una campanya eficaç i massiva basada justament en la por del PP. Va fer efecte i aquí teniu els esplèndids resultats que han obtingut. CiU i el PNB van quedar en minoria i embrancats en mala maror i discussions internes. Ara, per arrodonir la jugada, només falta que PSOE i PP posin en segon terme allò que els separa i facin prevaler allò que els uneix, que ja sabem què és. Els moviments que hi ha hagut fins ara a una banda i a l'altra van en aquest sentit. Se n'adona prou, d'això, en Duran i Lleida? Estan al cas de la jugada, els dirigents de CiU? Si continuen aferrats a la vella política del possibilisme i del peix al cove, fa l'efecte que ara els afaitaran a pèl i a repèl.
|
)
