Diumenge passat vàrem participar en la segona tractorada en defensa del Ter. Els convocants –regants i sindicats de pagesos– fan aquestes accions amb molta dignitat i racionalitat. La idea bàsica que la solidaritat o és compartida o no és tal sinó una gran injustícia sembla difícilment rebatible. Caldria, però, que a les properes manifestacions s'hi involucrés tota la societat.

El Ter, amics, està agonitzant. Només cal que us hi passegeu per la riba a qualsevol tram pantans avall, mig sec, ple de llot... I l'aigua, el riu mateix, incumbeix tothom, tots els que formem part del territori i patim, i patirem, les agressions brutals que se li estan fent.

En un altre aspecte, s'estan preparant greus atemptats al Ter i al seu entorn. Aigües amunt de Girona, es proposa traslladar la carretera que ara va pel marge dret cap a l'esquerre, per ara encara molt natural, amb poquíssima intervenció humana. Això comportarà, lògicament, la construcció d'un pont a cada població. És que són necessaris tots els pams de terra del marge dret per urbanitzar? O és que cal obrir nous terrenys al marge esquerre per especular?

Al Baix Ter també s'hi proposa un nou vial i un nou pont que tot just diumenge vam conèixer, amb l'excusa de proveir Torroella de Montgrí d'una variant. Ens preguntem si el greu problema que Torroella sembla que té amb el trànsit procedent de l'Estartit, que potser no ha sabut resoldre amb la seva ordenació urbanística, notarà realment alguna millora amb aquesta actuació. Perquè al trànsit que prové de Pals i que vol anar cap al nord, tan li fa fer els tres quilòmetres que té fins a la nova variant de Verges per la dreta com per l'esquerra del riu, i en qualsevol cas cal millorar la carretera. El que sembla molt estrany és que, en un territori bàsicament rural com aquest, hi calguin quatre ponts en un tram de menys de set quilòmetres!

Ens estimem el riu per aquest romanticisme de la pertinença, per la proximitat vital, és clar. Però també, i sobretot, perquè el veiem com a artèria del territori. Sense ell la plana del Baix Ter no seria res del que és.

Per això fem una crida a tothom qui pugui sentir el riu d'aquesta manera, qui pensi que la conservació del patrimoni natural és important, qui cregui que l'aigua no és sols problema dels pagesos sinó de tota la població, a unir-nos a ells en les properes accions.