Les tres cases afectades de la urbanització Clarà Mar, que són utilitzades pels seus propietaris com a segona residència, es van construir a finals dels seixanta entre la via del tren i la platja. «Són uns edificis perfectament legals, però ara estan fora d'ordenació», assenyala el cap de la demarcació de Costes a Tarragona, Jordi Galofré. De fet, tot i que els edificis en el seu moment s'ajustaven al planejament tant municipal com estatal, ara serien contraris a l'actual llei de costes. Malgrat aquesta visió del ministeri, els propietaris apel·len al valor sentimental de les construccions i a la falta d'interès general de l'acció de l'Estat. «Aquí no hi ha hagut mai una zona d'aiguamolls, sinó una àrea agrícola; per tant, la mesura no està justificada», afirma un dels propietaris, que recorda que s'està al corrent del pagament de «tots els impostos» relatius als habitatges.
En resposta a les queixes, que ja es van formalitzar com a al·legacions al projecte bàsic ara fa dos anys, Galofré reconeix que els propietaris «tenen uns drets legítims que es respectaran» en forma de compensació econòmica, i aposta perquè s'acabi assolint un acord i no calgui recórrer a l'expropiació forçosa. «És l'única zona que falta per incorporar a l'EIN, i encara que històricament hagi estat una zona agrícola, és lògic pensar que forma part de l'espai natural perquè aquest no fa un salt en passar per Clarà Mar», sosté. Pels afectats per les expropiacions, en canvi, els edificis estan «integrats» al medi, i alerten que hi ha altres projectes més agressius, com Muntanyans II.