El Be Negre va ser una revista satírica editada setmanalment a la Barcelona de la Segona República (1931-1936). Més de setanta anys després, aquelles vinyetes editades en el paper groguenc de l'època s'han transformat en la pàgina electrònica El Web Negre (EWN) a internet. L'humor polític, malgrat la progressiva marginació en la premsa, mai no ha desaparegut. Ara quatre coneguts humoristes gràfics –KAP, Néstor, Bach i Puyal– i el periodista Josep Ignasi Gras han engegat aquesta revista virtual per comentar, en clau crítica, l'actualitat política cada dijous.

«Patir, potser patirem igual, però almenys no ho veurem tot tan negre com fins ara.» Aquest és el lema de capçalera de la publicació. El web neix, segons els seus creadors, «amb voluntat i vocació al servei d'aquest poble» i per denunciar «les mancances de la societat catalana». Néstor, un dels ninotaires, explica que el projecte d'EWN va sorgir «de les ganes o de la necessitat de posar al carrer una publicació d'humor fet a casa i per a la gent de casa». Bàsicament, fan humor dels polítics catalans i espanyols, però encara queda temps per riure's de tot. «Som negres, molt negres! És el color d'aquest país. Són negres els diners que fan anar amunt i avall els promotors immobiliaris; estan negres els aturats; els que no estan a l'atur els fan treballar com a negres; i, en general, tots ho tenim negre per arribar a final de mes», diuen en el seu manifest fundacional.

La xarxa ja va plena de blocs de ninotaires o de pàgines web d'algunes revistes –com la coneguda El Jueves– que es troben als quioscos o d'algun programa humorístic de la televisió. Tot i això, els promotors d'El Web Negre han vist un buit a internet pel que fa a l'humor polític en català. Per això acaben d'inaugurar aquesta publicació web en format de revista. Josep Ignasi Gras, un altre dels ideòlegs del projecte, creu que «la sàtira està molt abandonada en els mitjans escrits» tot i que Catalunya té «una gran tradició» històrica d'humoristes polítics. A més, Néstor, un dels dibuixants de la publicació denuncia: «En aquest país ens queixem de la bipolarització de la política i, en canvi, vivim en la monopolarització de l'humor. A banda dels grans, hi ha una colla de franctiradors des d'una publicació o una altra, però en conjunt, tots plegats, no som pas més que un grapat d'individus.»

La revista virtual, que va començar el camí el 10 de març, el dia després de les eleccions espanyoles que va guanyar el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, vol esdevenir un dels referents de l'humor polític a Catalunya. De moment, però, malgrat que ja són 16 dibuixants i humoristes que hi col·laboren, són modestos i es declaren sorpresos de l'expectació que ha aixecat la pàgina arreu de la Catalunya virtual.