El dia 8 passat, dissabte, va ser, com cada 8 de març, un dia important. Un 8 de març va néixer Josep Pla i un 8 de març, el que complia 21 anys, Josep Pla va començar la redacció d'El quadern gris. Si a Dublín tenen el Bloomsday, el dia de l'Ulisses de James Joyce, i tota la ciutat es mobilitza per celebrar-lo amb una festa literària, gastronòmica i etílica, aquí podríem tenir en el 8 de març el dia Josep Pla o el dia Quadern Gris. Els lectors del llibre podrien fer passejades per l'Empordà o entrar a l'Ateneu o treure el nas a algunes pensions de Barcelona. Però aquí aquestes coses es troben ridícules. Jo conec gent que el dia 16 de juny viatja a Dublín per menjar-se un plat de menuts amb una cervesa negra que trobaria extravagant i fora de lloc fer-se servir un plat de crema el dia 8 de març. Josep Pla, el dia 8 de març en què fa 21 anys, menja un plat de crema cuinat per la seva mare.

El març és el mes de la crema, unes postres que tenen per Sant Josep el dia culminant. És també el mes dels pèsols. Sobre pèsols, la gent del Maresme en podem dir algunes coses. Més que no pas Josep Pla, que els apreciava, que arribava a declarar-los el millor llegum que existeix, però que no hi ha indicis que arribés a tastar mai els de la floreta. Els pèsols de la floreta són els pèsols del Maresme i són els pèsols més dolços del món.

Es diuen de la floreta perquè al capdamunt de la baina neixen unes petites i desmaiades fulles blanques que semblen un petit lliri de cap per avall. De dins l'estoig, una vegada obert amb un cop d'ungla, surten uns grans petits i escassos. Al món la bondat escasseja. Aquests grans es podrien menjar crus però és millor cuinar-los com els cuinem al Maresme. Un sofregit de cansalada, ceba tendra, molta ceba tendra tallada a làmines, i un manat d'alls. També alls tendres i també tallats a làmines. Estem parlant de productes vegetals de final d'hivern i principi, molt principi, de primavera. I productes, permetin-me tornar-ne a presumir, que al Maresme tenen la major ufana perquè si una cosa volen és mirar el mar. Els pèsols, les faves, les cebes i els alls tendres o tenen el mar a la vista, o no són res. Dosrius, Canyamars i Òrrius són tres pobles del Maresme que podrien ser perfectament del Vallès perquè la muntanya els priva de veure el mar que dóna nom i caràcter a la comarca. Doncs bé: a Dosrius i Canyamars es fan unes mongetes del ganxet que, amb les de Tordera, no tenen competència –un dia parlarem de les mongetes del ganxet– però fan unes faves i uns pèsols que només serveixen, dispensin, per ser congelats per la casa Findus.

Seguim amb el guisat que hem deixat a mitges. Quan el sofregit està perfectament confitat, amb color de caramel, s'ha de fer la recepció del pèsols, que han estat prèviament bullits. A mitja cocció s'hi afegeix una botifarra negra tallada a rodanxes i a partir d'aquest moment és qüestió de traslladar la responsabilitat al xup-xup.

Josep Pla, en els seus textos, parla molt dels colors de cada cosa. El color que Pla fa sortir més jo diria que és el verd. Parla de verd persiana –«la persiana és verda»– quan dóna consells sobre l'adjectivació senzilla i sense efectismes, que és la bona. Per a ell, els pèsols també són verds. Sí, els pèsols són verds, a condició que no estiguin cuinats a la manera del Maresme. La gent d'aquesta comarca sap que el xup-xup ha fet el seu fet quan els pèsols tirats a l'olla han trencat el color i s'han vestit de gris. Un gris pàl·lid, un gris que tira a verd, però gris.

El dia de Pasqua, la festa de la primavera que reneix, a moltes cases del Maresme es mengen pèsols de primer plat. Després vénen les costelletes d'anyell i la mona de xocolata, però els pèsols que no ens els treguin. I si estan barrejats amb faves igual de tendres i petites, una faves de calibre minúscul que només despatxen a la plaça els pagesos de tota confiança i per rigorós encàrrec, llavors la festa de la resurrecció de la carn és la festa completa de tots els sentits.

A imatge dels restaurants de calçots que a l'hivern tenen tant d'èxit del Llobregat en avall, les cases de menjar del Maresme organitzen pesolades aquests dies de primavera. Al Maresme som menys expeditius i més de forquilla i ganivet. Per això estem poc de moda. De totes maneres un vespre, a Caldes d'Estrac, vaig veure un contenidor d'escombraries tan ple de baines de pèsols que gairebé em vaig espantar. Al restaurant del davant, els comensals endrapaven. El nostre casolà Bloomsday del mes de març, només que sense literatura.