Allunyar-se de les processons de Màlaga era l'objectiu de la Maria Ángeles Jiménez i els seus amics a l'hora d'escollir una destinació per passar les vacances de Setmana Santa. A Barcelona no s'han topat amb cap processó, però sí que han trobat cues de turistes per tots els racons de la ciutat. «Al Maremàgnum vam veure més gent que a la guerra», comenten amb el seu accent salat. «Per sort, tot està molt organitzat», i el que sembla una cua «interminable» es converteix en un temps d'espera a peu dret «raonable». Per entrar a la Sagrada Família «pensava que passarien hores», explica la Virginia d'Odoma, «però en un tres i no res vam ser a dins». Aquesta turista de l'Argentina feia cinc anys que no visitava el temple de Gaudí i assegura que hi ha vist molts canvis. No s'estalviaran, però, la cua per accedir al museu Picasso. «Ja fa deu minuts que esperem per entrar i sembla que va per llarg», diu.

Els que atenen els visitants saben que la Setmana Santa és un pic de feina. «Sempre hi ha més turistes que en altres caps de setmana de l'any», explica un dels nois que treballen a la casa Batlló, on ahir calia esperar fins a un quart d'hora per entrar, quan «normalment al cap de cinc minuts tens el tiquet». «Per entrar a la Pedrera un cap de setmana normal has de fer una cua de mitja hora, en canvi avui [per ahir] els turistes estan esperant més d'una hora», explica una de les hostesses d'atenció al visitant. Alguns opten per no entrar. «Els tiquets són cars i estem a final de mes», diu la Delfina Serrano, que ha vingut des de Madrid a veure uns amics. Però, tornarà, n'està segura: «Tot i que l'aigua de Canaletes era fastigosa, n'he begut.» I, com diu una inscripció de la font, qui veu de la seva aigua «sempre més serà un enamorat de Barcelona i per lluny que aneu, tornareu sempre».

Les esperes es repeteixen per pujar al bus turístic. «S'ha incrementat la freqüència de pas de vehicles», assegura un empleat que a la parada de passeig de Gràcia organitza els viatgers segons la ruta que volen fer, «però tot i així a vegades hi ha vehicles que van plens». Està atabalat, no per la multitud de gent sinó pels carteristes. «És una llàstima perquè hem de vigilar molt i fins i tot aguantar amenaces», diu.

Les botigues també estaven atapeïdes d'estrangers, que «podrien gastar una mica més», segons deia una dependenta.

Un dels únics llocs on no calia esperar per trobar cadira era a les terrasses de bars i restaurants. El dia gris i l'aire fred van fer que la gent busqués llocs a cobert per menjar el plat de paella acompanyat de sangria. La processó de turistes va omplir tots els racons de la ciutat: el barri Gòtic, el passeig Marítim, el parc Güell, la Sagrada Família, la Torre Agda, l'edific de Gas Natural i la Catedral. Cap coincidia a l'hora de dir el lloc que més li agradava de la ciutat: «Té una mica de Roma, pels carrers del Gòtic; de París, per les avingudes... El mar la fa ser una ciutat molt mediterrània, haurem de seguir voltant per decidir-nos.» El visitant continuarà avui el seguici buscant «més llocs característics».