| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 9 de juny de 2026


diumenge, 23 de març de 2008
>

Els ajuntaments incompleixen la llei de supressió de barreres, des de fa 17 anys

Pocs municipis disposen d'un pla per adaptar carrers i edificis públics i les actuacions corresponen a obra nova

NÚRIA ASTORCH. Girona
Ni els ajuntaments ni el govern de la Generalitat han complert el que preveia la llei 20/1991, de 25 de novembre, sobre la supressió de barreres arquitectòniques. Disset anys després d'haver-se aprovat la llei, són pocs els ajuntaments gironins que tenen un pla d'accessibilitat aprovat i menys encara els que l'han executat. Les accions que s'han dut a terme per adaptar vies públiques, els parcs i espais d'ús públic han estat puntuals i gairebé sempre en obra de nova construcció. La Generalitat, per part seva, no ha fet el pla de control que marcava la llei i no disposa d'un cens sobre l'estat de la qüestió. Ara està preparant una nova llei i un nou codi d'accessibilitat amb què es pretén ajudar els municipis petits, més mancats de recursos econòmics.

El desembre del 2006 va acabar el termini de quinze anys de què disposaven els ajuntaments per executar els plans especials d'actuació de supressió de barreres arquitectòniques a les vies públiques, els parcs i els espais d'ús públic. Unes reformes que, segons Mifas, «resultaven imprescindibles perquè les persones amb mobilitat reduïda poguessin fer actes tan bàsics com sortir al carrer o fer ús d'un establiment». En concret, la disposició addicional tercera de la llei diu que, dos anys després d'haver entrat en vigor, és a dir, el novembre del 1993, els ens locals ja havien d'haver redactat els plans d'actuació, els quals havien de ser revisats cada cinc anys i executats en un termini màxim de quinze.

La realitat, però, és que disset anys després de l'entrada en vigor de la llei, molts municipis gironins, a excepció de la ciutat de Girona, la més avançada en la matèria, són a les beceroles. I trobem tota mena de situacions: des d'ajuntaments que no tenen cap pla especial i que únicament tenen en compte la llei quan fan obra nova; ajuntaments que, tot i que no tenen un pla, cada any fan obres d'adaptació en conveni amb altres institucions i també hi ha consistoris que tot just ara han aprovat un pla de mobilitat i que es posen a treballar en aquest sentit. I tot i que, de manera puntual, encara hi ha casos d'equipaments o instal·lacions públiques de nova construcció que presenten problemes d'accessibilitat.

El govern català tampoc no ha complert amb el que preveia la llei sobre la creació d'un fons destinat a subvencionar els ajuntaments en el desenvolupament dels plans especials i la posada en marxa d'un pla de control sobre la supressió de barreres.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>SELVA

>Una de les queixes de Mifas a la comarca de la Selva va ser la manca d'accessibilitat per a les persones amb mobilitat r...

>gironès

>Girona va aprovar, l'any 1998, el pla d'accessibilitat per a la supressió de barreres arquitectòniques que preveia deu f...

>La falta de recursos econòmics

>«Falta un cens fiable»

>ALT EMPORDÀ

>L'edifici on hi ha la seu dels Serveis Socials de Figueres no està adaptat per a les persones amb discapacitat física i ...

>La majoria d'ajuntaments importants del Baix Empordà treballen en la supressió de barreres arquitectòniques, seguint l'a...

>Segons el Consell de la Garrotxa, entre el 2000 i el 2003 s'han invertit 116 milions d'euros en obres destinades a la su...

>L'obra més important que s'ha dut a terme al Ripollès, quant a supressió de barreres, han estat els ascensors públics de...

>A Banyoles s'han anat eliminant les barreres arquitectòniques de la via pública al llarg dels últims anys. La zona amb m...

>Incompliment generalitzat de la llei de supressió de barreres arquitectòniques

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.