... ases d'actuació. Malgrat això, des de l'any 1993 el consistori va començar a fer propostes per treure barreres, i l'any 1994 un conveni amb l'ONCE també va aprofundir a fer la ciutat més accessible. De les deu fases previstes en el pla, Girona n'ha executat quatre, i la regidora de Mobilitat, Isabel Salamaña, anuncia la voluntat de «redefinir el pla, perquè encara tenim moltes herències de quan la prioritat eren els cotxes». Salamaña admet que en zones com ara el Barri Vell «tenim la topografia que tenim i es fa difícil fer-lo accessible». A banda del pla, s'adapten els itineraris bàsics de les persones discapacitades per anar a treballar o comprar. Cada any es facilita l'accés a centres de salut i escoles, per bé que va rebre queixes pels dèficits d'accessibilitat al parc del Migdia.
Salt té aprovat un pla d'accessibilitat. Part de les actuacions estan incloses en el projecte de la llei de barris, per un pressupost de 334.171 euros. Pel 2009 s'ha previst la segona fase. En l'àmbit privat, el pla de barris inclou el desenvolupament d'un programa pilot per a la instal·lació d'ascensors.
A Cassà s'han habilitat els accessos a gairebé tots els equipaments públics, si bé l'ajuntament no té ascensor i el pavelló té habilitat l'accés als vestidors però no l'entrada per al públic. Llagostera està en previsió d'executar la primera fase del pla d'accessibilitat als carrers més cèntrics del poble, com ara Àngel Guimerà, Almogàvers, Consellers i Àlvarez Castro. Té alguns equipaments habilitats, però no té ascensor al consistori ni a la biblioteca ni a la piscina.
