Hi ha qui diu que a Tortosa hi ha tanta devoció pel Sant Crist de la Puríssima com per la Mare de Déu de la Cinta. No es tracta de fomentar cap competició, sinó un intent per explicar, amb poques paraules, la importància de la imatge més valuosa que guarda el convent de la Puríssima, al carrer Montcada. De fet, la imatge del Sant Crist de la Puríssima s'ha quedat a Tortosa i l'església continua oberta, encara que el convent ha quedat buit pel trasllat de les últimes monges a Saragossa. «Dimarts vam parlar per telèfon amb les monges i ens van dir que volen que la processó ens surti bé, després que l'any passat vam haver de suspendre el Silenci per la pluja», explica Rosa Garcia, que és vocal de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima.

A la processó del Silenci surt una rèplica de la imatge original, una de les poques que va salvar-se dels incendis de la Guerra Civil. La còpia va ser feta pels germans Aixendri a la dècada del 1950, quan va deixar de desfilar la imatge original, que és una talla en fusta del segle XVII, obra d'Innocenci de Palerm que el bisbe Veschi va fer portar-se des de Nàpols. La imatge no havia sortit a la processó del diumenge de Rams fins després de la Guerra Civil, però després va substituir-se per la rèplica. D'altra banda, tot i que la processó del Silenci es va recuperar el 1996, el seu antecedent històric és la processó dels Disciplinants, que estava organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, com a mínim des de mitjan segle XVI. Més tard, el 1806, la processó de dijous sant va deixar de fer-se perquè la confraria dels Dolors va convèncer la resta de congregacions i els gremis, que van decidir potenciar la processó del diumenge de Rams, la qual encara és la més popular i tradicional de la Setmana Santa tortosina. Però l'actual processó del Silenci també ha canviat al llarg dels últims dotze anys, ja que abans del 2004 també sortien els passos de l'Oració de l'Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la Passió. Ara només surt la Creu dels Improperis i el Sant Crist de la Puríssima, portat a les espatlles per un grup dels seus confrares, que van fent torns al llarg d'un recorregut que no surt del nucli antic. És la processó més austera i penitencial de la Setmana Santa tortosina, sense cap representació política ni eclesiàstica.

Però el que més impressiona és que totes les vestes van amb la cara tapada; que els representants de totes les confraries formen un seguici amb torxes, i que dues bandes de tambors obren i tanquen la desfilada. De fet, cada any es fan unes rotacions per portar el Sant Crist de la Puríssima a les espatlles, però també per formar el seguici de torxes i per tocar els tambors, que són els únics que tenen permís per trencar el silenci. Enguany, els encarregats de marcar el pas de la processó del Silenci eren els tambors de la Germandat de Natzarens de la Passió i els del Crist de la Puríssima, que l'any passat no van tocar per la pluja.