Campdevànol s'ha apuntat a la recuperació litúrgica, i per segon any consecutiu s'hi ha fet la processó de Divendres Sant, recuperada l'any 2007 després de 42 anys. L'èxit que va obtenir l'any passat la reentrée s'ha traduït aquest any en més mitjans, roba nova i un nou pas. No és, però, una processó com les altres. Els passos que desfilen pels carrers estan formats per imatges de carn i ossos. És a dir, veïns del poble guarnits com els sants que fabriquen a Olot romanen inerts damunt les plataformes dels passos, d'una manera similar a aquelles estàtues humanes que se solen veure a la Rambla de Barcelona.

L'èxit dels figurants consisteix a mantenir-se tan impassibles com puguin, i si ni tan sols parpellegen molt millor. Aquest any hi van participar més de 400 veïns de Campdevànol, entre romans, Cristos, Cirineu, Judes Iscariot, la Verònica, les Tres Maries, àngels, jueus, etc. A banda, es compta amb l'entusiasta participació d'un important grup de manaies de Banyoles que col·laboren a fer més vistosa la processó amb la seva disciplinada i marcial coreografia.

Aquesta processó és de les poques que es fan i es feien amb figurants humans. Això, a l'inici, no responia pas a una afició excessiva dels campdevanolencs per les perfomances, ni a una devoció desmesurada, ni a l'afany participatiu. El fet que la gent substituís les estàtues es devia a un motiu molt més prosaic: no hi havia prous diners per comprar figures de fang o guix. Per tant, era molt més barat confeccionar la indumentària a mida dels figurants que no pas comprar les imatges. Com sol passar, la necessitat ha esdevingut tradició, i Campdevànol ha recuperat una part de la seva.