Fa uns dies, el Telenotícies de TV3 va fer un reportatge sobre les famílies del centre i del nord d'Europa que venien a adoptar animals a les gosseres de Catalunya. A Alemanya i Escandinàvia qui vol una mascota ha d'inscriure's en una llista d'espera que de mitjana s'allarga un parell d'anys. Com en tants altres assumptes, hauríem de prendre bon exemple dels nostres veïns nòrdics i deixar de tractar els animals domèstics com si fossin una mercaderia més.

Les bèsties en gàbies darrere els vidres d'un aparador, talment com si fossin un joguet més, no crec que siguin beneficioses per a ningú. Evidentment, els animals pateixen bastant el seu empresonament i exposició pública i se n'acaben ressentint. Els compradors també acaben pagant car l'impuls de comprar un cadell adorable quan aquest es fa gran i veuen que no tot és tan bonic com en un aparador.

No crec que els surti gaire a compte, a les botigues d'animals, veure com l'estoc se'ls queda per vendre i que, com més passa el temps, menys possibilitats de sortida té. Aquest sistema tampoc crec que beneficiï gaire les protectores d'animals, que, passat Nadal, han d'acollir nous rebuigs. Menys profit encara en treuen els soferts veïns d'aquestes botigues d'animals, que han d'aguantar dia i nit els plors i lladrucs dels animals desesperats. I això sí que molesta i no una mica de gresca els quatre dies que dura la festa major.