Una de les grans virtuts del futbol és que, amb ben poca cosa, es pot fer un partit. Una pilota, un parell de rocs o jerseis per fer de porteria, i la mainada a suar i gaudir com si fos una final. A partir de demà i fins diumenge, els camps de la Costa Brava s'ompliran de nens amb tota la il·lusió del món, per als quals no hi haurà res més important. Per a la majoria, pel sol fet de poder-se enfrontar a nens de la mateixa edat però uniformats amb la samarreta del Brasil o del Manchester United, aquella que ells llueixen amb tant d'orgull a l'estiu. Serà el seu moment. Per arribar-hi, però, hi ha tota una maquinària preparada al darrere, a l'ombra. L'èxit del mundialet no es podria entendre sense el control al detall de l'organització. La competició durarà cinc dies, però la feina d'estructura i coordinació acumula ja moltes hores.

«Perquè un gran esdeveniment funcioni, sigui imparable, cadascú ha de fer el seu propi esdeveniment.» Aquesta va ser una de les primeres reflexions que el director del torneig, Juanjo Rovira, va fer davant dels 140 col·laboradors de l'organització a qui va reunir ahir a Santa Coloma de Farners. Dos dies abans de la inauguració, el primer contacte va servir per distribuir a cadascú les seves tasques i responsabilitats, refrescar el funcionament i les instruccions, fer reunions per sectors de treball –responsables de camps, d'hotels, fisioterapeutes– i fins i tot una classe de nocions sobre primers auxilis. La seguretat i l'assistència sanitària són fonamentals en l'esport, i tots els camps disposaran d'un desfibril·lador.

Fa set anys que el MIC va aterrar a les comarques gironines, i el creixement ha estat imparable. Consolidat un organigrama ple de branques, un dels objectius dels organitzadors va ser, fa un parell d'anys, reunir totes les persones que hi col·laboren per transmetre'ls la idea que tot ha d'estar sota el control més absolut. «Vam començar anant tu aquí i jo allà, i ara, amb aquestes trobades, aconseguim que un nombre molt important de persones tingui ben assumit el seu rol», explica el director. Entre els voluntaris, hi ha gent de totes les edats. «Des del cap de personal del CAR de Sant Cugat fins a advocats, treballadors d'autopistes, professors i estudiants. N'hi ha que s'agafen aquesta setmana de vacances només per poder venir aquí», diu Rovira. N'hi haurà que, com a guies d'equips, es convertiran en l'ombra de cada expedició. També hi haurà responsables de camp –tot el dia a les instal·lacions–, fisioterapeutes a cada seu i metges, a més del control de resultats, l'informàtic, la gestió dels desplaçaments i arbitratges. Les xifres són a l'engròs, però la preparació és al mil·límetre: «Sempre hi ha detalls que se't poden escapar, però l'experiència ens ajuda i ens diu que s'ha d'intentar tenir tot controlat. Per exemple, amb els arbitratges, perquè no hem de perdre de vista que és una competició esportiva i tothom vol guanyar.»

Cada col·laborador del torneig té un dossier amb tot el que ha de fer, els telèfons de tots els companys, els guies de cada equip, els horaris de tots els partits i l'organigrama. Entre les instruccions, una de ben clara: hi ha dos moments clau, en què l'atenció ha de ser màxima. El primer, l'arribada dels equips que no saben on són. El segon dura fins a l'últim minut del torneig, perquè el record final sempre té un poder superior. No hi ha espai per a la improvisació, ni a l'hora de repartir les ampolles d'aigua. Si algú ha d'improvisar, que siguin els jugadors amb la pilota als peus.