dimarts, 18 de març de 2008
> Primers fruits d'un òrgan creat fa dos anys
El Consell de la Professió Mèdica va ser creat el maig del 2006 després de la vaga de metges de l'abril d'aquell mateix any, però el d'ahir és un dels acords més importants que ha pres aquest òrgan, que conformen representants de les patronals sanitàries, de l'Institut Català de la Salut (ICS), dels sindicats, del Col·legi de Metges, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l'Institut d'Estudis de la Salut i dels Metges Interns Residents (MIR). De fet, el consell té l'objectiu d'apropar les posicions dels facultatius i de l'administració pel que fa a les condicions laborals dels professionals de la sanitat, cosa que no havia aconseguit fins ara. Mostra d'això va ser la nova jornada de vaga que es va fer el 12 de febrer passat als centres d'atenció primària de Barcelona i que va tenir un seguiment del 40%, segons l'administració, i d'un 92%, segons els seus organitzadors, el sindicat Metges de Catalunya (MC). En el rerefons d'aquesta disputa hi ha les reivindicacions dels professionals per reduir el nombre de pacients per metge, el temps per dedicar a cada visita i el nombre de visites per dia, a més de les retribucions dels facultatius pel fet de treballar fora de la seva jornada laboral. No obstant, els metges han recordat sempre que darrere les reivindicacions hi ha la necessitat de millorar el servei que rep el ciutadà. Ahir, en una roda de premsa, el secretari general de Metges de Catalunya, Patricio Martínez, va tornar a apostar per les 1.500 targetes sanitàries per metge, per les visites de deu minuts, amb un màxim de 25 consultes al dia. Segons el representant sindical, aquests són els mínims exigibles, però la realitat actual se n'allunya força. La intenció del consell amb l'acord assolit ahir és que els metges que vulguin treballar més absorbeixin aquest excés de targetes sanitàries, i això possibiliti que la resta de facultatius no pateixin sobrecàrrega assistencial. La incògnita, però, és saber quines seran les condicions per a aquells facultatius que vulguin fer més hores, i si seran prou seductores perquè un alt nombre de professionals s'hi adhereixin i resolguin, així, part del problema.
|
