| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


dilluns, 17 de març de 2008
>

Huguet defensa el pla de Bolonya enmig de les protestes



M. BARRERA. Barcelona

El pla de Bolonya que ha de començar el curs que ve a 35 carreres universitàries no s'atura. Al contrari, és l'única via possible per reformar la universitat. Aquesta és l'opinió del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, pocs dies després de les mobilitzacions estudiantils contra l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). «La universitat ha d'assumir la seva responsabilitat social i fugir de les visions conservadores», defensa el conseller Huguet, que assenyala que les pors de privatització que les últimes setmanes s'han sentit en el món estudiantil i per part d'alguns professors universitaris són una «bajanada» que només respon a una «visió conservadora». Tot i les crítiques d'un exrector, en l'adaptació de la universitat catalana a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) sembla que govern i universitats no presenten fissures i fan pinya. Per Huguet, si ara no es fan els canvis necessaris sí que hi haurà una «autèntica privatització» de la universitat, ja que a la pràctica suposarà «perdre el tren de l'economia industrial» i de retruc el de l'estat del benestar. «La universitat té una gran responsabilitat social, i si no canviem el model actual ens quedarem a la cua del món», segons Huguet, per a qui parlar de perill de privatització és com cridar «el papus», que mai no arriba. Per Huguet, el pla de Bolonya és una decisió de la Unió Europea que s'«ha de complir» i presenta «aspectes complicats», tot i que per a Catalunya representa una «gran oportunitat» perquè, entre altres aspectes positius, «supera les barreres estatals i implanta un model de pedagogia diferent».

Pel conseller, l'adaptació de les carreres a l'EEES no pot ser un mer maquillatge, i per això cal que el procés es faci de manera gradual. Per al curs que ve, seran 35 les carreres que s'adaptaran a Europa, i encara quedaran dos cursos més, fins al 2010/2011, per acabar la transició. Amb l'arribada de les primeres carreres de grau adaptades a Europa, fins ara només hi havia els màsters, també ha augmentat l'oposició a la reforma. Per al dia 15 d'abril vinent, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ha convocat un insòlit referèndum sobre el pla de Bolonya a la Universitat de Lleida.

Pel conseller, en aquests moments el percentatge que paga un estudiant per fer la carrera, entre un 15% i un 20%, és dels més baixos de tot Europa i «no passa res» si els preus dels màsters –és a dir, els estudis que poden fer els alumnes després del grau– són una mica més elevats. «Si no és així, no els podrem finançar», adverteix.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.