| |||||
|
|||||
|
diumenge, 16 de març de 2008 > La xarxa imperfecta
Les ciutats de la demarcació lluiten amb més o menys èxit contra la ineficiència inevitable de les xarxes municipals d'abastamentEL PUNT. Tarragona Les fuites d'aigua en una canonada de Badalona van encetar el debat de l'eficiència de les xarxes d'abastament, en plena polèmica per la gestió de la sequera, però tots els municipis fa temps que tenen el repte de controlar i corregir nivells d'ineficiència no sempre controlables. En el cas del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Reus ha fet els deures amb bona nota i Tarragona, a l'ull de l'huracà per la possible portada d'aigua a Barcelona en vaixell, se situa en un nivell òptim d'eficiència de la seva xarxa d'abastament. En canvi, Tortosa té un problema important, ja que perd, o no sap què se'n fa, fins a un 45% de l'aigua que surt dels seus dipòsits municipals. Per la seva banda, municipis turístics com ara Torredembarra busquen noves fórmules d'estalvi. Generalment, els municipis calculen el nivell d'eficiència de les seves xarxes d'aigua restant al total subministrat la quantitat d'aigua que es factura. Aquesta xifra, però, pot portar a equívocs, perquè pot ser que part d'aquest percentatge que inicialment s'entén com a pèrdues en realitat no ho siguin. Així, diversos adjudicataris del subministrament d'aigua potable no facturen als ajuntaments l'aigua que consumeixen els seus edificis municipals, situació que ja rebaixaria en la pràctica la proporció inicial de pèrdues. En el cas de municipis amb abundància de segones residències, també existeix un tipus de consum invisible a la facturació: el d'aquells habitatges on tan sols es viu pocs dies a l'any, i que, per tant, produeixen un consum tan petit que no es té en compte a l'hora de cobrar el servei. Tenir una eficiència del 100% de la xarxa és impossible, i es considera que el mínim de pèrdues ronda el 10%. Fins a un 20% la xifra es considera normal, i a partir del 40%, que seria el cas de Tortosa, preocupant. L'ACA considera un rendiment «menor» el 70% o menys d'eficiència. Moltes pèrdues es produeixen a causa del creixement urbanístic, i, com a conseqüència, de la xarxa del clavegueram, que va incorporant connexions i es va ramificant, amb les pèrdues inevitables d'eficiència. El cicle de l'aigua a Reus comença per la injecció d'aigua procedent del minitransvasament, el pantà de Riudecanyes i els minats a la xarxa municipal. Aquesta després arriba fins a les cases, i una vegada ja utilitzada per la població va a parar a la depuradora per ser reutilitzada. Justament en aquesta última fase és on es poden comptar amb força exactitud les pèrdues. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
![]()
|