Generalment, els municipis calculen el nivell d'eficiència de les seves xarxes d'aigua restant al total subministrat la quantitat d'aigua que es factura. Aquesta xifra, però, pot portar a equívocs, perquè pot ser que part d'aquest percentatge que inicialment s'entén com a pèrdues en realitat no ho siguin. Així, diversos adjudicataris del subministrament d'aigua potable no facturen als ajuntaments l'aigua que consumeixen els seus edificis municipals, situació que ja rebaixaria en la pràctica la proporció inicial de pèrdues. En el cas de municipis amb abundància de segones residències, també existeix un tipus de consum invisible a la facturació: el d'aquells habitatges on tan sols es viu pocs dies a l'any, i que, per tant, produeixen un consum tan petit que no es té en compte a l'hora de cobrar el servei.

Tenir una eficiència del 100% de la xarxa és impossible, i es considera que el mínim de pèrdues ronda el 10%. Fins a un 20% la xifra es considera normal, i a partir del 40%, que seria el cas de Tortosa, preocupant. L'ACA considera un rendiment «menor» el 70% o menys d'eficiència. Moltes pèrdues es produeixen a causa del creixement urbanístic, i, com a conseqüència, de la xarxa del clavegueram, que va incorporant connexions i es va ramificant, amb les pèrdues inevitables d'eficiència.

DADES MÉS FIABLES A REUS
La ciutat de Reus, teòricament, xifraria l'eficiència de la seva xarxa de manera més real i fiable que no pas altres municipis. Per avaluar les pèrdues que tenen, el departament de Medi Ambient del consistori té en compte el volum d'aigua que introdueix a la xarxa i la diferència respecte de la que acaba entrant a la depuradora. Aleshores, a partir d'una estimació del consum per a ús de boca, es quantifiquen les pèrdues. Per tant, no es té en compte de manera exclusiva el volum de facturació.

El cicle de l'aigua a Reus comença per la injecció d'aigua procedent del minitransvasament, el pantà de Riudecanyes i els minats a la xarxa municipal. Aquesta després arriba fins a les cases, i una vegada ja utilitzada per la població va a parar a la depuradora per ser reutilitzada. Justament en aquesta última fase és on es poden comptar amb força exactitud les pèrdues.

EL CAT PERD ARA UN 1,8%
Per la seva banda, el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) té calculat actualment que per cada 100 litres d'aigua que introdueix a la xarxa, la que condueix l'aigua procedent del minitransvasament de l'Ebre i connecta les diferents xarxes municipals, només en perd 1,8. Una xifra molt baixa que ha anat millorant en els últims anys, ja que l'any 2005 la deficiència enregistrada era d'un 2,4%. Fins i tot aquesta dada, però, avala la xarxa del CAT com la que perd menys de les tres grans de Catalunya, on hi ha la d'Aigües Ter-Llobregat i la del Consorci de la Costa Brava.