Cap al final de la guerra, els veïns dels carrers de Sardenya i Mallorca es protegien de les bombes refugiant-se a la cripta de la Sagrada Família. «Els més petits, al refugi, jugàvem amb una maqueta de guix de Gaudí», recordava ahir Maria Vinyeta, que des de les punxes del temple observava els diferents bombardejos a Barcelona: «El que més em va impactar va ser el d'una bomba que va encendre els dipòsits de la Campsa.» En un altre, tota una família veïna hi va perdre la vida mentre sopaven. «Em va espantar moltíssim. Nosaltres també estàvem tots junts sopant i vaig pensar que ens hauria pogut tocar perfectament a nosaltres.»

Ara bé, joves com ella, que aleshores tenia catorze anys, no anaven sempre als refugis. «Érem molt inconscients. Després he vist per la tele guerres com les del Vietnam, amb nens que, sense entendre-les, potser es pensaven que allò era un joc, i d'alguna manera em recordaven a nosaltres.»