| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


diumenge, 16 de març de 2008
>

El preu de l'escó



l'encaix

JAUME OLIVERAS I COSTA.

L'evidència del bipartidisme ha passat el rodet per sobre de les urnes. Socialistes i populars s'han repartit la part del lleó i en l'àmbit de l'Estat han atrapat més de vint-i-un dels gairebé vint-i-quatre milions de vots emesos la jornada del 9-M. Els números canten i diuen que el bipartidisme mana, una bipolarització que, no ens enganyem, és força igualada i en què la victòria socialista no pot dissimular que el Partit Popular ha augmentat quatre-cents mil vots i que, si no arriba a ser pel resultat de Catalunya, s'hauria imposat el vol de les gavines, per molt que a vegades semblin falcons. El resultat, doncs, és un miratge, i tot és bastant més complex del que sembla.

D'altra banda, i en el còmput general, és interessant comprovar que cada escó ha costat un preu semblant als dos majoritaris (65.471 vots al PSOE i 66.039 vots al PP), mentre que Convergència i Unió els ha pagat a 77.432 vots i Esquerra i el BNG al sagnant preu de 96.643 i 104.521 electors. De tot, és increïblement injust que els dos diputats d'IU-ICV s'hagin pagat a l'elevat preu de 481.520 vots cadascun. Per contra, l'especial característica d'Euskadi fa que els nacionalistes bascos tinguin un peatge de 50.541 vots per escó.

En clau catalana, els números són lleugerament corregits, però indiquen les mateixes tendències: 66.912 vots per escó socialista, 75.621 pels populars, 77.432 per CiU, els 96.643 pels republicans i 181.753 per l'escó de Joan Herrera. Això, en un total de gairebé quatre milions de vots emesos i en què el PSC ha passat el rasclet fins al darrer racó possible, fins a quedar-se a les portes d'un milió set-cents mil vots.

Els números són prou clars per evidenciar l'efecte favorable per a les formacions majoritàries, sobretot si tenen l'enfortiment mediàtic propi del context estatal. I és terriblement injust, al marge dels seus errors, que una formació política que gairebé té el suport d'un milió de votants s'hagi de conformar amb dos escons i tingui negada la possibilitat de tenir grup propi al Congrés dels Diputats.

Segur, és necessària una llei electoral que introdueixi elements correctors als districtes electorals atrapats per la divisió provincial, a la manera del reglament que regeix Alemanya, per exemple, on una llista única es beneficia dels vots que es perden en els districtes regionals i actua com a element d'equilibri estatal.

Amb tot, es fa difícil ser optimista en referència a una nova llei electoral més equànime, en què fins i tot s'hauria de modificar el concepte de la província com a districte electoral, quan són els vots dels dos partits majoritaris els que haurien de fer possible el canvi de legislació i és prou evident que són aquests partits els que es beneficien de la situació actual.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.